Clare Barron va escriure aquesta obra el 2011, molt abans del moviment #MeToo, abans d’adonar-se que havia patit una agressió sexual i també abans que li diagnostiquessin un trastorn bipolar. Ella mateixa explica que escriure aquest text la va ajudar a entendre i posar nom a coses que li passaven i que, fins aleshores, no sabia com explicar.
Amb un estil irreverent i molt propi, Barron -una de les veus destacades de l’escena underground de Nova York- ens parla de com de complicat pot ser viure avui dia i trobar el nostre lloc. Ho fa a través d’una mena d’anti comèdia romàntica que barreja humor àcid, situacions incòmodes i un cert caos que reflecteix perfectament el que vol transmetre.
Dirty Crusty m’ha deixat sensacions trobades. D’una banda, m’ha impressionat molt el treball de la Patrícia Bargalló com a professora de ballet, sobretot en la manera com acompanya i ensenya la Sandra Pujol. M’ha deixat bocabadat amb com, només amb el cos i els moviments, aconsegueix transmetre emocions i contagiar una expressivitat molt potent, gairebé sense necessitat de paraules.
En un altre nivell, també destaca la química entre en Pau Escobar i la Sandra Pujol. Entre ells hi ha un treball molt clar d’assetjament i dominació que, al principi, gairebé sembla normal o quotidià.
Però a mesura que avança l’obra, vas veient com aquesta relació es va tornant incòmoda, com apareix la necessitat de controlar, de marcar territori, fins i tot en situacions tan simples com voler ensenyar les cartes quan no vols aquella visita a casa teva per no ensenyar les teves intimitats. També he de dir que m’ha costat veure clarament la relació d’aquesta obra amb el moviment #MeToo. I no ho dic com una crítica a l’obra, sinó més aviat com una reflexió: potser encara no hem après del tot a identificar l’assetjament i l’abús. Durant bona part de la funció, la relació m’ha semblat gairebé consentida, excepte en un moment molt concret. Però és precisament això el que colpeja: un sol moment sense consentiment ja és suficient en una relació per denunciar-ho. El joc de moviment i teatre, m’ha encantat. Pots veure la meva opinió al següent enllaç.