Berta Cotrina Domingo

L’art sempre és un mirall de la realitat, i últimament podem veure com el feixisme també arriba dalt dels escenaris. Un dels pocs llocs on es reviu per criticar-lo i no per oprimir. Christiane Jatahy agafa la realitat brasilera, per retratar allò que està succeint a tot el món. La […]

Romeo Castellucci recluta una trentena d’homes per formar part del nou elenc de l’espectacle, Bros. Un dia abans de l’estrena es reuneixen i només reben aquestes indicacions: “No penseu, només obeïu”. El gran reconeixement de Castellucci i el fet de pujar dalt d’un escenari, fa que tots ells acceptin amb […]

Després de passar pel Teatre Lliure It don’t worry me arriba al TNT, una performance que es qüestiona la necessitat que el públic té per anar a veure teatre. Quin sentit té veure els moviments en cercle que fan Bertrand Lesca i Albert Pérez a l’escenari? Dos performances que busquen […]

Acceptem massa coses. Acceptem massa coses. La dansa de l’ostentositat. La dansa de la religió. La dansa del masclisme. Un joc psicològic ple de nivells. Difícil de comprendre, i sempre sola a l’afrontar-ho. Mart Aran posa en escena totes violències d’un maltractament. Els cops invisibles són els que més mal […]

Som i serem sempre bruixes; dolentes als ulls dels homes, sabies a la mirada de les dones. This is not here. Re-imagine Yoko Ono rebutja com el patriarcat ha imposat la seva versió dels fets, i reescriu la història. This is not here és una biografia necessària, i al mateix […]

Un cub immens ple de calaixos al mig de la sala em recorda la necessitat que tenim de classificar-ho i posar nom a totes les coses. Buff…, aquell moment que no saps on o com classificar una part de tu, estrès, eh? Archivo parla sobre la necessitat de separar si […]

Res no passa ael nostre voltant, i a la vegada passa tot; mirem sense veure. Verónica Navas trenca les finestres i evidencia que existeix un entorn protagonista en si mateix. Una proximitat desconeguda que ens permet imaginar aquella realitat que queda limitada dins nostre. La Ciudad és una tabula rasa […]

Absència i necessita. Comèdia per aquells moments incòmodes, que rebutgen però hi posem el peu de ple. Tres amics que amb el cos expressen les seves inquietuds, dubtes i desitjos. I que amb la parla només ho enreden tot. Somnàmbuls en un món capitalista, ple d’estructures immòbils. Però on està […]

Converses aparentment buides aconsegueixen emmirallar la por de descobrir el significat de ser tu mateix. Desig de viure, però un viure en una societat on et reclama més. Mai hi ha un final, tot està en constant construcció. Un entorn que inconscientement afecte, i et fa ser. La Sacarina reclama […]

Un demà que parla de l’avui. La distopia del present. Un retrat del vers “si l’amor es paga, no és amor”. Però que passa si canviem la definició d’amor? Helena Tornero ens proposa una reconstrucció d’una història d’amor, un puzle que es completa a mesura que avança l’obra. Una peça […]