Andreu Rami

Tocava l’any 2003 quan Jordi Galcerán va escriure aquesta comèdia que retrata la cara més fosca i quotidiana del capitalisme. El públic assisteix a unes proves de selecció de personal, absolutament salvatges i surrealistes, que enfronten a quatre aspirants a un alt càrrec executiu de la multinacional Dekia. L’obra es va estrenar dins del Projecte T6, amb què el Teatre Nacional de Catalunya impulsava la nova dramatúrgia catalana… i va acabar convertint-se en el text teatral català més taquiller de tots els temps. Ha tingut centenars de muntatges internacionals, adaptacions audiovisuals, i a casa nostra es va convertir en una lectura habitual entre l’alumnat de secundària. Cal recordar-ho, per ser conscients del gran retorn que genera l’inversió en creació desde […]

Carlos Latre és d’aquells humoristes que cau simpàtic, faci el que faci. Tant si parla de futbol al Crackòvia com si esvalota el galliner a Crónicas Marcianas o Tu cara me suena. Domina com ningú i l’imaginari espanyol i la seva cultura popular, i té la capacitat de fer-ne un retrat distorsionat (i sempre amable), a partir dels centenars de personatges que habiten dins seu. Apela espais comuns que tots coneixem: polítics i monarques, artistes folclòrics, animals televisius com Iker Jiménez, els chefs Jordi Cruz i Chicote, Àngel Llàcer, tots els col·laboradors de Sálvame o el jurat de La Voz. Algunes de les seves imitacions genials, com el Núñez, la Bruja Lola o la Pantoja de Puerto Rico, han sobrepassat […]

Tens ganes de viatjar al passat, però amb la sensació d’estar viatjant al futur? No et cal buscar el mític Delorean: ho pots fer a l’IDEAL Barcelona, el nou centre d’arts digitals del Poblenou impulsat per Minoria Absoluta i Magma Cultura. Innaugurat fa pocs mesos, centren l’interès en les exposicions immersives, la realitat virtual, la realitat augmentada, holografies, videomappings i totes aquelles invencions que sortien a les pel·lícules de ciència ficció però que ara ja són realitat. Pura màgia negra, pura emoció. A Barcelona Memòria Fotogràfica proposen un interessant (i molt estimulant!) recorregut per l’últim segle de la ciutat comtal. El composen a partir de la mirada de genis del vuitè art, com Colita, Joana Biarnés, Català-Roca, Miserachs o Leopoldo […]

Amb el foc de l’espelma d’un pastís d’aniversari hi cremen anys de silencis, dubtes, pors, retrets i insatisfaccions no resoltes. Quan l’homenatjada demani un desig i bufi fort sortiran disparades en totes direccions, com armes esmolades per obrir-se pas després de tant de temps amagades. I la comèdia estarà servida. La comèdia familiar de Nelson Valente és salvatge, intensa i violenta. No provoca un hihihahà superficial i lleuger, sino que et glaça el somriure amb la força de l’huracà que es desferma quan algú gosa assenyalar que alguna peça grinyola en l’engranatge (sic Mònica Terribas). Aquell moment en què tot es trenca. Fa riure d’incomoditat, d’al·lucinar amb les converses dantesques d’unes persones que algún dia es van estimar però que […]

El repte d’homenatjar una actriu tan partícular, coneguda i estimada com Amy Winehouse és majúscul. La seva veu potent i trencada, modulada d’una manera tan variable com el seu caràcter, l’aspecte magèticament fràgil, l’aura d’estrella maleïda… Quina Amy tries, la que sortia esplèndida i et clavaba a la butaca amb una interpretació brillant i tècnicament impecable, o la que et trencava el cor en mil bocins quan balbussejava cada sílava (d’una manera commovedora, això sí), borratxa com una cuba sobre l’escenari? Totes aquestes variables fan que sovint les imitacions de la malaguanyada diva anglesa s’acostin més a un paròdic Tu cara me suena que a un homenatge respectuós amb l’artista i la seva música. The Amy’s Soul no va de […]