Andreu Rami

Si una cosa m’agrada d’anar a la Sala Flyhard és la sensació d’estar anant a veure teatre viu, acabat de fer, que parla de l’aquí i ara. Des dels seus inicis mantenen l’aposta per la nova dramatúrgia catalana, i és el camp de proves que està forjant una nova manera de fer teatre, més propera i directa. Amb Refraccions he descobert a Concha Milla, que ens proposa una comèdia que posa en evidència els diferents prismes amb el que cada membre de la parella viu el dia a dia. La proposta és fresca i desenfadada al principi, i adquireix tints de drama romàntic a mida que avança la història. La trama acompanya a una parella des de l’enamorament fins a […]

Com parlar d’un tema tan sensible i “seriós” com la religió i no acabar a la tomba o a un calabós? Eugenia González La Rosa ha reprès la tradició del joglar, aquella que només necessita un intèrpret amb una gran capacitar per narrar històries sense més artifici que la seva veu i el seu cos, per convèncer-nos (o no) de l’existència de Déu en un monòleg molt personal, però que m’ha sorprès en forma i contingut. La història d’una turmentada senyora, la Dolores, amb angoixa existencial i al·lèrgia social, és el trampolí per explorar d’una manera molt lúdica i entretinguda els punts clau que argumenten o reproven l’existència d’un Ser Suprem. L’exhaustiva recerca sobre espiritualitat, teologia, neuroteologia o ciència evolutiva […]

Pepa Plana és una pallassa entranyable, precisa, amb una mirada vivíssima i un aspecte innocent i somiador. A Paradís Pintat es converteix en un angelet que només desitja poder volar per aconseguir el seu somni: ser un àngel de la guarda que pugui salvar a tot el món. Però el món és un món menys perfecte i més hostil que el confortable Regne dels Cels. Amb Paradís Pintat, la Pepa Plana ha aconseguit crear un espectacle divertit, que et fa passar una bona estona. Al llarg de poc més d’una hora veuràs alguns gags antològics que et faran pixar de riure… però no tot és innocència darrere d’aquest nasset vermell. L’artista carrega l’obra amb un rerefons duríssim, la crisi de […]

L’any 2001, durant els disturbis dels activistes antiglobalització que van acompanyar la cimera del G8 a Gènova, la policia va cometre un assassinat. La víctima va ser Carlo Giuliani, un jove de 22 anys que només defensava els seus ideals entre milers de manifestants. Mentre els dirigents de l’Europa democràtica i liure retallaven drets i llibertats, la sang del jove idealista regava les llambordes genoveses. Els casos de violència policial i militarització de la vida pública segueixen d’actualitat. El centre de Barcelona està flanquejat per Mossos amb ametralladores, encara bull el record d’una Ciutat Morta, i tenim la frontera d’Espanya amb Marroc en una eterna batalla campal. Això sense nombrar el tracte dels cossos de seguretat als refugiats dels camps. […]

Si t’acostes a la Trattoria Mirandolina, la patrona t’aguditzarà els sentits. Vista, oïda, tacte, olfacte, gust… tots ells entren en joc la fantàstica adaptació de la comèdia L’hostalera de Carlo Goldoni que proposa La Perla 29 amb Pau Carrió a les regnes. Oblida’t de la Biblioteca de Catalunya. El cartell inspirat en La Dolce Vita de Federico Fellini fa sospitar que et prepares per un viatge en el temps, a la Itàlia dels 60, i la sospita esdevé realitat quan comproves com el pati de butaques de la nau gòtica ha deixat pas a una terrassa exterior amb taules parades per sopar. Ja no hi ha espectadors, només hostes i companys de taula amb qui compartir riures, complicitats, vi i […]