Ana Alegre

Crec que aquesta cita d’en Berto Romero és bastant fidel al que podria ser una síntesi breu del seu nou espectacle, Mucha tontería. Després, ‘Berto, sigue con nosotros’, el còmic torna amb un show renovat i més “madur” però amb la mateixa habilitat de fer conya sobre els instints més bàsics i els temes més mundans. Sense parar de prendre el pèl al públic, comença a explicar la seva experiència sobre els escenaris durant la seva carrera professional i també personal. La seva família, i en concret allò que gira entorn dels seus tres fills, és objecte de gran part de les seves bromes al llarg de la funció. I tot i que no deixa de ficar-se amb tot tipus […]

És difícil traduir en paraules el que fa la companyia Teatro de los Sentidos. En El hilo de Ariadna qui parla és el cos. Els cinc sentits s’exposen a sensacions que probablement no has viscut mai. En el context del mite grec, els espectadors –o com s’anomenen, “viatgers”– es transformen en Teseu i s’endinsen en el laberint per trobar Minotaure i derrotar-lo. En la llegenda l’ajuda és proporcionada pel fil d’Ariadna, però en l’obra serà el redescobriment dels sentits la font de coneixement que et guiï fins al final. Quan la foscor et despulla el cos, olores, palpes i perceps com si fos el primer cop. Abans d’entrar es recomana obrir la ment i deixar-se portar per l’experiència. Tot i […]

A vegades, no ens n’adonem del que tenim fins que ho perdem, oi? En el cas, d’aquesta obra és més aviat tot el contrari. Tot allò que es guanya quan, de sobte, un dia et tornes Muda. La història se centra en les relacions personals que sorgeixen des que L’Anna, la nova inquilina, es muda a un nou bloc de pisos. Allà intentarà canviar la seva vida trista, però els que de debò viuran un gir de 180 graus en les seves rutines seran a la veïna del costat – la Florència- i el conserge. La Florència, protagonitzada per una divertidíssima Maria Lanau, és una font constant de riures per al públic. Una dona que no calla ni sota l’aigua, […]

Aquests són alguns dels ingredients claus del misteri que s’amaga darrere de L’assassí imprevist. L’expressivitat de l’Albert Requena, únic actor en escena, enlluerna la sala Badabadoc. Les peculiars personalitats que es desprenen dels més de 12 personatges, que ell mateix representa, aconsegueixen atrapar l’atenció i els riures del públic. L’obra comença amb la persecució del personatge principal, el Senyor X. Un home com qualsevol altre, notari de professió, separat i amb un gos. Aquest es trobarà empresonat fins que expliqui què ha passat amb la família Smith. A través de diverses anades i vingudes en el temps, s’explica la trama des dels diferents punts de vista dels diversos implicats. Tot, amb un ritme que promou l’atenció i concentració per no […]

‘Li/ea/ving, acte 1’ és una bona manera de posar-se en la pell d’aquells que un dia es veuen forçats a fer les maletes i fugir per canviar el seu destí, a la recerca d’un futur incert, però convençuts, que serà millor que el seu present. Sigil·losament quedes immers dins la trama de les tres històries d’exili que es desenvolupen dins del teatre La Vilella –antiga fàbrica de sifons, al Poble Sec– i dels carrerons que l’envolten. Uns escenaris hostils que, amb la foscor de la nit, l’olor d’antic i el fred, et transporten a una altra època o ciutat. Els monòlegs no tenen una relació de continuïtat entre ells –introducció, nus i desenllaç– sinó que estan connectats per un mateix […]