Tot el que necessites per anar al teatre

Li/ea/ving, acte 1: Oda a la llibertat

Li/ea/ving, acte 1
24/04/2018

‘Li/ea/ving, acte 1’ és una bona manera de posar-se en la pell d’aquells que un dia es veuen forçats a fer les maletes i fugir per canviar el seu destí, a la recerca d’un futur incert, però convençuts, que serà millor que el seu present.

Sigil·losament quedes immers dins la trama de les tres històries d’exili que es desenvolupen dins del teatre La Vilella –antiga fàbrica de sifons, al Poble Sec– i dels carrerons que l’envolten. Uns escenaris hostils que, amb la foscor de la nit, l’olor d’antic i el fred, et transporten a una altra època o ciutat.

Els monòlegs no tenen una relació de continuïtat entre ells –introducció, nus i desenllaç– sinó que estan connectats per un mateix objectiu, el desig d’aconseguir l’alliberament. El Carles García-Llidó, l’actor que encarna un activista, o més aviat un guerriller, somia en com ha de ser el món a partir d’un fet traumàtic li va ocórrer quan era petit. La Kima, protagonitzada per la Rosa Alba, fa posar els pèls de punta quan transmet l’angoixa que pateix des que està casada. I el Jordi Pérez i Soldevila, l’autor i director, representa la figura d’un pare encasellat que vol deixar de ser un fantasma per als seus fills.

Teatre actiu i de quilòmetre 0 són característiques idònies per aquesta funció. Els actors s’acosten a l’espectador dirigint-se de molt a prop, de tu a tu. Els inclouen en cadascun dels relats, per això cal utilitzar els cinc sentits per entendre millor la intenció de la peça, el drama dels emigrants que moren al Mar Mediterrani.

L’obra forma part de “The Li/ea/ving Project” que s’emmarca en Breus, una trobada al voltant de peces teatrals curtes, amb un temàtica social concreta. En aquest cas, el muntatge parteix de la necessitat cada cop més urgent, en les societats actuals de marxar per poder sobreviure. Mitjançant la tècnica site-specific es pretén que el públic s’endinsi en cada situació colpidora i humanitzar aquest fenomen. Gràcies a l’esforç i expressivitat dels actors aconsegueixen fer sentir que també et pot passar a tu.

← Tornar a Li/ea/ving, acte 1