Alba Cuenca Sánchez

Una obra que parla de la crisi del periodisme. Com a punt de partida, és interessant. Ara bé, quan la reflexió que ofereix el dramaturg i director Pau Miró no va més enllà, quan no denuncia males pràctiques concretes, quan es queda en discursos didàctics sobre “aquest, el nostre ofici”, l’obra acaba limitant-se a una història superficial, que frega el titular sense entrar al contingut de la notícia. Emma Vilarasau interpreta aquí una periodista freda i més aviat masculinitzada que acaba de ser despatxada després de més de 20 anys treballant en un diari. Amb un ego i una altivesa importants. Enmig del drama i la impotència, rep la visita d’una jove –interessant contrapunt el de Mar Ulldemolins, que comença […]

Aquesta obra tracta el dolor d’una parella en perdre al seu fill. Ho dic primer de tot, perquè si no us ho expliquen és difícil que s’entengui. I és que entre altres, aquí es parla d’un exèrcit de micos servents, d’una roca en forma de balena, d’una tieta àvia serp, d’un consolador amb forma de dofí i fins i tot d’un extraterrestre que es comunica telepàticament. En aquest món creat per Philip Ridley res és el que sembla, doncs la relació i la posterior pèrdua es converteixen en una espècie de viatge d’aventures extremadament metafòric… Llegeix la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-tender-napalm/

Pares decebuts amb els seus fills, ciutadans que es rebel·len contra la societat, matrimonis que s’odien, parelles que s’enamoren i se separen, joves que parteixen a la recerca d’un futur millor… L’autora turca Yeşim Özsoy situa aquestes accions en el context d’Istanbul, però la veritat és que la representació de la seva terra, marcada per la divisió cultural entre orient i occident, parteix de conflictes molt semblats als de qualsevol altra ciutat plena de gent i contradiccions… Llegeix la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-histories-distanbul/

Coneixia el text. Per edat no vaig arribar a veure l’estrena de fa 20 anys amb l’Emma Vilarasau i el Jordi Boixaderas, però sí que havia vist el muntatge que es va fer fa uns anys al Jove Teatre Regina amb actors acabats de sortir de l’Institut del Teatre . I ja en el seu moment no em va acabar de fer el pes. A l’espectacle de La Villarroel li vaig donar una oportunitat per veure si el Sergi Belbel, la Mima Riera i el David Bagés li podien donar una nova dimensió. Encara que veure un thriller quan saps els girs i els misteris perdi bastant la gràcia. El que m’he trobat és un muntatge ben trobat encara que […]

A primera vista, costa pensar en la física quàntica com a un element poètic. Però la veritat és que les realitats paral·leles, el destí programat i el famós gat d’ Schrödinger, viu i mort a la vegada, donen per molt en el món de l’art. I en el del teatre. Veient aquesta obra em van venir al cap molts referents relacionats amb la física. Un dels més recents, el dels Afasians, la delirant conferencia dels Corderos.sz i Za!. També el propi Angelet ja va tocar el destí a Ego, obra que també es va poder veure fa uns anys a la Flyhard. Allí era una aplicació la que prenia les millors decisions per tu, estalviant-te el mal tràngol d’haver de […]