Aquesta obra tracta el dolor d’una parella en perdre al seu fill. Ho dic primer de tot, perquè si no us ho expliquen és difícil que s’entengui. I és que entre altres, aquí es parla d’un exèrcit de micos servents, d’una roca en forma de balena, d’una tieta àvia serp, d’un consolador amb forma de dofí i fins i tot d’un extraterrestre que es comunica telepàticament. En aquest món creat per Philip Ridley res és el que sembla, doncs la relació i la posterior pèrdua es converteixen en una espècie de viatge d’aventures extremadament metafòric…
Llegeix la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-tender-napalm/