Antonio Navarro

Angélica Liddell és creadora d’uns espectacles que no ofereixen concessions al públic. Ara, a Dämon. El funeral de Bergman, l’artista porta a escena el sepeli del conegut cineasta.

A Vudú (3318) Blixen, Liddell celebrava el seu propi funeral, una cerimònia feta d’imatges poètiques que ja contenia referències al cineasta Ingmar Bergman. Va ser el primer d’un seguit de funerals escènics que s’aproximen a la idea de la mort des del moment en què se’n comença a presagiar l’arribada. Si Vudú era un viatge al funeral de la pròpia artista, a Dämon confirma els dimonis que l’envolten sota la influència d’Ingmar Bergman. La trilogia acabarà amb Eón, o la lluita de Liddell “per desaparèixer totalment de l’escenari”, com anuncia ella mateixa.

Liddell és de les creadores escèniques més vistes i aplaudides, posseïdora d’una extensa trajectòria internacional que va tenir un moment d’inflexió quan, l’any 2010, es va veure amb gran èxit a Avinyó La casa de la fuerza. Guanyadora de premis de tant prestigi com el Lleó de Plata de la Biennal de Venècia.