Angelica Liddell, directora i autora amb una trajectòria absolutament personal, explora a Liebestod els orígens de la tragèdia i la seva relació amb la tauromàquia.
Què deuen tenir a veure la tragèdia clàssica i una cursa de braus? N’explora els elements comuns Angélica Liddell, una creadora que, en el seu teatre, recorre uns camins propis i personals. Ara, pren com a títol una expressió que apareix en l’ària final del Tristany i Isolda de Wagner i que inclou en un únic mot els conceptes d’amor i de mort. No és estrany que aparegui aquí, amb força, la figura de Juan Belmonte, el torero tràgic i espiritual per excel·lència, posseïdor d’un temperament fosc i que acabaria suïcidant-se. Tant en una tragèdia clàssica com en una cursa de braus, l’home s’enfronta al seu destí, potser a la mort. I, de la mateixa manera que en l’amor, la tauromàquia ens posa en contacte amb les emocions més autèntiques i primàries. Les primeres tragèdies àtiques començaven amb sacrificis d’animals sagrats com a ofrenes a la divinitat. La tragèdia i la tauromàquia provenen, doncs, de la mateixa violència primigènia que trobem en la vida, tant en el sexe com en un part o bé en la mort. Deia Valle-Inclán que si el teatre del seu temps hagués estat capaç de transportar la violència estètica d’una cursa de braus a l’escenari, hauria estat un teatre “tan heroic com la Ilíada”. Amb aquestes reflexions de fons, Angélica Liddell i la seva companyia creen en escena un seguit de “quadres metafísics” basats en episodis de la vida del Pasmo de Triana, com es coneixia el que es considera fundador de la tauromàquia moderna. Es va disparar un tret al cap quan estava a punt de fer 70 anys, i aquell dia el Sevilla i el Betis jugaven un partit. D’aquí que Liddell porti a l’escenari pilotes de futbol, però també nens i nenes per batejar, gats d’angora que porten sort al torero o bé pistes que apunten cap a aquella Àfrica a la qual Belmonte somiava de viatjar per caçar lleons.
Signa la posada en escena aquesta dramaturga, directora, actriu i escenògrafa nascuda a Figueres l’any 1966. Liddell s’ha convertit en un dels noms més respectats de l’escena, amb una trajectòria internacional extensa que ella ha basat en una forma dissident i sovint incòmoda d’entendre l’escena. Va fundar la companyia Atra Bilis Teatro l’any 1993 i ha escrit dramatúrgies que s’han traduït a idiomes que van des del francès fins al rus i des de l’anglès fins al polonès. Té una carrera esquitxada de premis prestigiosos, entre els quals hi ha el Premi Nacional de Literatura Dramàtica (2012) a Espanya, un Lleó de Plata de la Biennal de Venècia (2013) o el títol de Chevalier de l’Ordre de les Arts i les Lletres que li va atorgar el Ministeri de Cultura de la República Francesa el 2017 passat.
