Tot el que necessites per anar al teatre

The Scarlet Letter

The Scarlet Letter

 Amb The scarlet letter, Angélica Liddell, creadora radical que retrata la cara més fosca de la contemporaneïtat, torna als escenaris barcelonins amb un muntatge inspirat en una coneguda història de Nathaniel Hawthorne.

L’any 1849, el novel·lista nord-americà Nathaniel Hawthorne, conegut per les seves històries gòtiques i d’un romanticisme fosc, publicava una novel·la sobre una dona, Hester Prynne, condemnada a portar brodada a la roba una lletra “A” d’“adúltera” com a càstig per haver-se quedat embarassada de Dimmesdale, el capellà del poble on vivia. Eren temps en què la llei i la religió no eren coses tan diferents.

En ple segle XXI, Angélica Liddell ens proposa un muntatge de l’obra en el qual la ideologia pren el paper que abans va tenir la religió i que alguns han vist com una crítica al feminisme. Per a l’autora, però, es tracta més aviat d’un elogi del poder de commoció de l’art que, a més, conté el propòsit de retornar la bellesa al món de l’expressió, una bellesa que ha estat bandejada d’una forma atroç per la política. L’autora considera la ideologia una veritable agressió al món de l’esperit. Ens trobem, en resum, amb un treball que, per sobre de qualsevol debat, és un cant bellíssim a la infinita violència de l’amor i a la necessitat que aquesta violència existeixi.

Dramaturga, directora, actriu, escenògrafa i algunes coses més, Angélica Liddell va prendre el cognom artístic de la nena que va inspirar a Lewis Carroll la seva obra més famosa. En realitat, va néixer sota el nom d’Angélica González a Figueres el 1966 i és una dona de teatre, incòmoda per a alguns, amb una de les trajectòries més decididament internacionals de l’escena espanyola. Fundadora d’Atra Bilis Teatro l’any 1993, les seves obres s’han traduït al francès, el rus, l’anglès, l’alemany, el portuguès o el polonès, entre d’altres llengües, i ha obtingut reconeixements que van des del Premi Nacional de Literatura Dramàtica (2012) a Espanya, fins a un Lleó de Plata de la Biennal de Venècia (2013), passant pel nomenament, el 2017, com a Chevalier de l’Ordre de les Arts i les Lletres que atorga el Ministeri de Cultura de la República Francesa.

Una coproducció de La Colline – Théâtre National, Teatros del Canal de Madrid, i Centre Dramatique National Orléans Val de Centre.

Video
Fotos

Valoració espectadors
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO

    Mira… no os voy a engañar. No os voy a decir que The Scarlet Letter es una maravilla porque no me lo ha parecido.
    Que me ha gustado? SI
    Que es una mamarrachada? TAMBIÉN

    Básicamente cogen la historia de La Letra Escarlata para reivindicar un montón de cosas. Pero eso es lo de menos.
    Aquí lo que importa es el cuadro de bifrontismo que pasa sobre el escenario:
    Angelica Liddell, directora, protagonista y bestia escénica sale al escenario para cantar (fatal), hacer bailes de tembleques digno de una poseída, hacer una par de monólogos brutales que harán que se te caiga la peluca, se hará un dedo y de paso hacer una churrupailla al pene de uno de los maromos del montaje.
    Porque otra cosa no… pero penes vas a ver por un tubo: penes por aquí y por allá, penes saltando, penes bailando ballet, penes de todos los colores y formas. MARAVILLA PURA!
    Yo es que no se lo que he visto.
    Pero me ha encantado! Bravo!

    05/07/2020
Articles relacionats
Angélica Liddell contra el feminisme post-Weinstein

Angélica Liddell contra el feminisme post-Weinstein

26 juny 2020

The Scarlett letter és la resposta d’Angélica Liddell a aquest nou puritanisme encarnat en el políticament correcte, que ha vingut instal·lant-se en els últims anys en la nostra societat, generant […]