Produït per H.I.I.I.T. fa anys que batalla per fer-se un lloc en el panorama escènic català. La companyia formada per Roger Torns i Laura Daza ha estrenat peces com Les paraules dels altres, Hàbitat (doble penetració), La meva violència o Fantàstic Funeral Festiu. Mentre es donaven un temps com a companyia (com els bons grups de música) i decidien si persistir o llençar la tovallola, es van empescar un projecte: una versió molt lliure de Les tres germanes d’Anton Txékhov per a onze intèrprets. Després de ser seleccionats per la convocatòria d’On el teatre batega, amb l’oportunitat d’estrenar al Maldà, l’espectacle va passar d’onze a quatre intèrprets. A la sala d’Els Pirates no hi cabia tota la tripulació. Havent passat pel Batec del Grec amb una lectura dramatitzada, estrenen Unes ganes terribles de viure al Maldà aquest setembre.
Les tres germanes de Txékhov viuen atrapades en la rutina d’una vida insatisfactòria a la Rússia rural. Formen part d’una classe privilegiada en decadència i somien amb un futur millor que mai arriba. Volen anar a Moscou, vendre la casa, canviar de feina o de vida. Però no ho fan. Torns i Daza van triar aquesta història perquè hi connectaven amb un sentiment generacional, segons expliquen “fa molt paral·lelisme amb aquesta era que vivim, sempre tenim un somni per complir. I quan l’has complert, tampoc et satisfà i en surt un altre”. La frustració generacional (d’aquells entre 30 i 40 anys), sumada a la incertesa de dedicar-se a les arts escèniques, connecta amb l’estancament de les germanes: “en aquest punt de ni partida, ni retorn, ni trobada. Més aviat com un purgatori”. La mateixa obra posa en dubte la necessitat de fer o no Txékhov actualment, però l’adaptació de Roger Torns conserva majoritàriament l’estructura dramàtica del clàssic, tot i canviar-ne quasi totes les paraules. El conflicte també apareix no només en la frustració, sinó en com està “contraposada a les ganes terribles de viure, de passar-s’ho bé, d’intentar viure en un món que tota l’estona et fa pensar en l’existència”. I vet aquí el títol.
Laura Daza i Roger Torns
La creació de l’obra també flirteja amb aquestes ganes, segons expliquen, volien “deixar de pensar en l’èxit. Fem el que volem fer i, sobretot, volem passar-nos-ho bé.” Per això, sense esperar encàrrecs, van centrar-se en el desig creatiu i es van envoltar d’un equip de gent talentosa en qui confiar. Roger Torns a la dramatúrgia i la direcció, i Laura Daza en escena al costat de Laia Alberch, Maria Hernández i Georgina Latre. Però també Albert Ventura (escenografia), Gal·la Sabater (vestuari), Guillem Rodríguez (espai sonor) o Núria Orellana (ajudantia de direcció). A més de l’acompanyament i el suport de Cassandra Projectes Artístics, El Maldà o La Casa del Teatre Nu.
La companyia ha decidit no instal·lar-se en la foscor d’estar atrapades buscant somnis impossibles. S’han arremangat i s’han posat a crear una peça ambiciosa, absorbint l’existencialisme de Txékhov, però també tota la comèdia que habita en els seus personatges. Sigui on sigui el Moscou dels Produït per H.I.I.I.T., no es rendeixen i continuen persistint. Al cap i a la fi, tenen unes ganes terribles de viure.
Més informació, imatges i entrades:
