El 1918, un Giacomo Puccini en plena maduresa musical va voler aplegar tres òperes d’un sol acte en què pretenia alternar els registres tràgic, líric i còmic amb l’objectiu de provocar un mateix efecte en l’espectador: sorpresa i angoixa, plor i rialla (tal com succeeix a la vida).
La primera òpera és Il tabarro (‘El tabard’), una tragèdia verista que Puccini situa en els embarcadors del Sena i en què se’ns mostra un triangle amorós format per dos estibadors, Michele i Luigi, i Giorgetta, la dona de Michele i alhora amant de Luigi. L’atmosfera dels baixos fons i el final tràgic de la història es plasmen a través d’un patetisme musical més que notori.
La segona òpera és Suor Angelica, un drama líric amarat de misticisme, ja que té lloc en un convent de monges del segle XVII. Angèlica és una dama noble florentina que va ser obligada a entrar al convent després d’haver tingut un fill il·legítim. Quan la seva tia —la princesa— la visita després de set anys i l’informa que el fill havia mort dos anys enrere, el dolor que sent Angelica l’acabarà menant al suïcidi. Un drama d’una gran intensitat emotiva que, un cop més, la música de Puccini reflecteix amb un lirisme i una precisió quirúrgics. Per cert, aquesta és l’única òpera en què els deu personatges que apareixen són dones.
La darrera òpera de la trilogia és Gianni Schicchi, una petita farsa situada a la Florència medieval. La història parteix d’una menció que es fa a La divina comèdia d’un personatge, Gianni Schicchi, que Dante va situar al tercer anell de l’infern per estafador. A partir d’aquesta menció es basteix una història divertida en què Schicchi substitueix un home ric que acaba de morir per redactar un nou testament que esquivi l’herència legítima original i així poder heretar ell bona part de la fortuna. Aquest “enriquiment” il·lícit, però, facilitarà el casament de la filla de Schicchi, Lauretta, amb Rinuccio, un amor inicialment rebutjat per la tia d’ell a causa dels orígens humils d’ella. Un cop més, l’esperit de l’òpera —en aquest cas giocoso— és transmès per una música àgil i vital, però que no deixa de tenir moments emotius, com en el cas de l’arxiconeguda arieta O mio babbino caro.
Un elenc vocal notable
L’elenc vocal que el Liceu ha triat per a aquestes òperes és més que notable: el versàtil baríton Ambrogio Maestri, que cobreix el doble rol de Michele (Il tabarro) i Gianni Schicchi, la soprano aragonesa Ruth Iniesta com a Lauretta (Gianni Schicchi) o la sempre solvent mezzosoprano Daniela Barcellona en el rol de la princesa (Suor Angelica). Però sobretot dos noms brillen amb llum pròpia: Ermonela Jaho, que encarnarà la dissortada Angelica, i Lise Davidsen, que interpretarà l’altre paper femení tràgic de la trilogia, Giorgietta (Il tabarro).
I com a Suor Angelica, la direcció també tindrà només nom de dona: la imaginativa directora holandesa Lotte de Beer en serà la directora escènica, mentre que la finlandesa Susanna Mälkki dirigirà per primer cop l’orquestra del Gran Teatre del Liceu.
Més informació, imatges i entrades a:
