Com cada estiu, Parking Shakespeare torna a omplir l’espiral del Parc de l’Estació del Nord amb teatre gratuït i a l’aire lliure. Del 3 al 28 de juliol, la companyia representa Cimbelí, una tragicomèdia de William Shakespeare que presenta per primera vegada sota la direcció de Jenny Beacraft, artista nord-americana establerta a Barcelona. El muntatge parteix de la traducció catalana del poeta i assagista Salvador Oliva, un referent en la versió contemporània de l’obra shakespeariana al nostre país.
Escrita al final de la carrera de Shakespeare, Cimbelí barreja elements de diverses de les seves obres més conegudes —l’amor secret de Romeu i Julieta, la gelosia d’Otel·lo, el simbolisme màgic de La Tempesta— i en fa una peça que oscil·la entre el drama i la farsa. És una aventura plena d’embolics identitaris, disfresses, desaparicions, enganys, revelacions i reconciliacions.
“El resultat és una aventura esbojarrada plena d’identitats equívoques, canvis de gènere i enganys flagrants”, explica el director artístic de la companyia, Pep Garcia-Pascual, que destaca la riquesa de personatges delirants que hi apareixen: “un rei ineficaç, una madrastra malvada que amaga intencions letals rere el seu somriure, el seu fill narcisista amb les maneres del fill de mamà per excel·lència, uns bessons segrestats, una història d’amor més gran que la vida, i potser l’heroïna més valenta de Shakespeare: Imògena”.
Per a Beacraft, Cimbelí és una obra aparentment lleugera, amb música en directe, gestualitat exagerada i un to decididament festiu, però carregada de significat. “Els personatges emergeixen com si sortissin d’un llibre de contes infantil, però el món que habiten és molt lluny de ser innocent”, assegura. Sota el regnat de Cimbelí, diu, “la transparència i la igualtat són cada cop més inabastables” i ha aparegut “una sensació reaccionària d’escassetat que empeny la gent a acumular i acaparar, patrullant fronteres i tancant portes”.
L’espectacle aborda, amb to irònic i juganer, comportaments profundament arrelats: “la submissió a l’autoritat, la por a la diferència, les actituds paternalistes envers les dones”. Beacraft defensa que Shakespeare utilitza la màgia teatral per explorar la condició humana, no pas amb raonaments, sinó amb caos, rialles i emoció. I ho resumeix així: “La curació no arriba en línia recta: ensopega, es perd, cau i, d’alguna manera, troba el seu camí.”
El repartiment és format per vuit intèrprets que encarnen fins a catorze personatges. Rebeca Del Fresno interpreta Imògena i Santi Monreal assumeix quatre rols diferents. També hi participen Adrià Díaz, José Pedro García Balada, Cris Martínez, Ariadna Matas, Pep Garcia-Pascual i Lluís Oliver.
Fer teatre a l’aire lliure
L’espai —l’espiral del Parc dels Til·lers— planteja reptes tècnics i dramatúrgics: no hi ha escenografia, ni llums ni so artificial. L’equip defineix l’experiència com “una miniescola de com fer teatre de text al carrer”. Per això, recomanen al públic portar un coixí, un ventall i una beguda fresca.
Amb Cimbelí , la seva 24a producció, Parking Shakespeare manté viu l’objectiu fundacional: oferir teatre de qualitat i de forma accessible. L’any passat van superar els 7.000 espectadors i ara esperen repetir l’èxit.
Més informació, imatges i entrades a: