TEATRE AKADÈMIA

Una mica de llum en moments de foscor

Aquest abril s'estrena ‘La veritat sobre la llum’, adaptació de la novel·la homònima de l’autora islandesa Auður Ava Ólafsdóttir

A l’abril canviem l’hora i el dia s’allargarà. Caminem cap a la llum de la mateixa manera que ho fa la protagonista de La veritat sobre la llum, l’adaptació teatral de la novel·la d’Auður Ava Ólafsdóttir que arriba del 2 al 20 d’abril al Teatre Akadèmia.

La veritat sobre la llum és la primera novel·la traduïda al català d’aquesta autora islandesa de nom impronunciable. Arribarà a l’escenari amb direcció de Ferran Utzet i dramatúrgia d’Anna Maria Ricart Codina, per presentar-nos la història d’una llevadora que treballa a Reykjavík. Viu a casa de la seva bestia —llevadora com ella, baula d’una llarga nissaga familiar de llevadores—, que va morir quatre anys abans, i li va deixar en herència un pis on ara falla l’electricitat. És Nadal, i a Islàndia el dia amb prou feines dura sis hores. Així, la protagonista haurà de fer mans i mànigues per aconseguir trobar aquesta llum que tant li manca, a tots els nivells.

“Tot el joc metafòric al voltant de la llum i la foscor és molt directe, gairebé naïf”, explica Ferran Utzet. “És un joc proper, assequible, que es desenvolupa de manera molt delicada”. L’equip de l’espectacle va poder parlar amb l’autora la darrera Biennal de Pensament, “una dona molt planera i senzilla” que els va animar a fer “el que volguessin” amb l’adaptació.

La llevadora protagonista serà interpretada per Maria Casellas, i la bestia, la seva predecessora en el rol familiar, serà Rosa Renom. Andrea Portella i Roger Julià encarnen el reguitzell de personatges que les envolten: una germana meteoròloga que anuncia una gran tempesta, un turista australià fascinat per les aurores boreals, una amiga que cerca mobles antics i un electricista amb el cor trasbalsat després de convertir-se en pare.

Una obra lluminosa en un moment de crisi social, política i ambiental, en què les relacions humanes es troben cada cop més mediatitzades i el futur sembla incert. Un recordatori de la importància de viure en contacte amb el que és essencial, amb allò que connecta les generacions, i amb la senzillesa de “néixer, morir i, entremig, capejar unes quantes tempestes”.

Més informació, imatges i entrades a:

Escrit per

Professional especialitzada en comunicació i premsa cultural amb agents com la Sala Beckett, Bankrobber, Fira Mediterrània, Fira Tàrrega, Fira Trapezi, La Mostra, el Circ d’Hivern de l’Ateneu 9Barris, CanetRock, BarnaSants, Mas i Mas Festival, DocsBarcelona o Premis Gaudí, entre altres. També ha treballat amb diferents agències com Comedia o La Tremenda.

Articles relacionats
Mario Gas torna a les arrels

Mario Gas torna a les arrels

Fins al 27 de juliol, La Gleva Teatre acull La lluna és blanca, muy blanca, un espectacle que ofereix una mirada personal a la trajectòria del director i director Mario […]

El Teatre Apolo es tenyeix de misteri i música

El Teatre Apolo es tenyeix de misteri i música

La comèdia musical Se ha escrito un crimen s’instal·la al Teatre Apolo fins al 12 d’agost. Dirigida per Naím Thomas, autor del guió i les lletres, l’espectacle fusiona misteri, humor […]

La Sala Fènix consolida la seva mirada social

La Sala Fènix consolida la seva mirada social

La Sala Fènix del Raval ha presentat la temporada 2025/2026 amb una clara voluntat de continuïtat i creixement. El programa reivindica la creació contemporània, la memòria, l’accessibilitat i la formació […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!