Pere Riera és un dramaturg que, a mesura que ha anat estrenant, ha anat ensenyant el seu món més íntim. El seu debut va ser en un llunyà T6 del TNC amb una ficció que es desplaçava fins a Groenlàndia (Lluny de Nuuk, 2010). Si abans s’adreçava a un punt ben distant per accedir a una projecció de felicitat, ara repesca veritats amagades carregades de diversió infantil, desigs adolescents d’alta fertilitat i nostàlgia inconfessable. Pel camí intermedi, Riera també havia commogut la Sala Gran del TNC (2013) amb Barcelona (albirant des de Vallvidrera els bombardeigs de la Guerra Civil). Ara, la Sala Beckett reposa, del 17 de desembre a l’11 de gener, Casa Calores, una història que evoca el record dels estius de joventut a la casa de la família. Els Amics de les Arts canten a Casa en venda, un retrat dolç i amarg que sintonitza amb aquesta tendra història.
Riera parla d’una casa, la seva, a tocar de la platja. No és pas una segona residència, tot i que segurament la terrassa és aquell espai de llibertat independent de les plantes inferiors. Al cobert, amb la rentadora, s’hi instal·larà un gota a gota per als testos o una antena parabòlica. I es continuaran estenent tovalloles acolorides, carregades de sal marina, i les camises del pare, al costat d’infidelitats, obligacions dels fills i de les mares… Tothom té un racó al mapa amb què identifica la seva infància i adolescència. Pere Riera hi aboca carretades d’extrema nostàlgia en aquest Casa Calores. Hi penja el record dolç de les festes d’estiu a la terrassa de casa, a base de Coca-Cola i música dels 80 (i alguna cigarreta amagada sota la rajola de la barana), al costat del dolor de descobrir la responsabilitat de la vida. La maduresa reforça el tret identitari de la joventut. I si en Ramon era el decidit del grup, és lògic que prengui una decisió que sorprendrà els seus amics (amb qui ha ballat i jugat a futbol i a la platja i, sobretot, ha tingut les discussions més sagnants). El text el va escriure el 2007. No sabem fins a quin punt s’ha retocat, però s’intueix que poc, perquè avui la veu en off que embolcalla aquesta mena de dietari té un aire tendre massa literari, que marca una diferència amb la vida intensa de la representació.
Rosa Gamiz (que assumeix el paper de Rosa Renom) és una mare positiva i soferta, de les que callen i aguanten. I de les que justifiquen un matrimoni pel naixement del fill. Jordi Boixaderas és el manetes que tot ho resol, que tot ho sap de casa endins, però que calla pel bé del veïnat. Al seu costat, Eudald Font és el fill obedient i estudiós que assaja els primers secrets, els seus primers petons. Júlia Molins (que substitueix Emma Arquillué), Júlia Bonjoch i Arnau Comas són els amics inseparables, les parelles d’estiu que mai no van acabar de superar el tràngol de les separacions de setembre.
Més informació, imatges i entrades:
