La companyia José y sus hermanas presenta Los bancos regalan sandwicheras y chorizos al Teatre Tantarantana, un espectacle dirigit per Sílvia Ferrando que qüestiona on som 40 anys després de la fi de la dictadura franquista.
Qui som i com vivim 40 anys després de la fi de la dictadura franquista? Què significa per als joves d’avui la figura de Franco? Influeix en les vides la Transició espanyola? Aquestes són algunes de les preguntes que es fa la companyia José y sus hermanas a Los bancos reglan sandwicheras y chorizos, un espectacle vital i ple d’humor que vol lluitar “contra la impotència a la que els aboca aquesta societat i els seus dirigents”.
L’obra és, segons la directora i dramaturga Sílvia Ferrando, “un homenatge a la ciutadania des d’un punt de vista molt polític”. “Vaig proposar als set intèrprets treballar sobre els rastres del franquisme, els 40 anys més foscos de la nostra història recent. Una etapa de la que no es parla, que no s’ensenya a les escoles i de la que encara queden moltes coses per desenterrar -explica-. El resultat és un espectacle carregat de vitalitat i de sentit de l’humor, molt àcid i molt crític amb el nostre país. L’obra tracta de reclamar qui som i reconèixer perquè som com som. Parla de forma molt desacomplexada de temes silenciats.”
L’espectacle, de creació col·lectiva, compta amb textos de la mateixa Silvia Ferrando a més de El Conde de Torrefiel, Federico García Lorca, Jean Anouilh, Séneca o Angélica Lidell. I ho fa, no per parlar de la relació de Catalunya amb l’Estat, sinó del concepte d’Espanya. “S’està parlant molt de Catalunya i del Govern Espanyol, però s’està parlant molt poc de què és Espanya. Quin són els símbols, els referents espanyols, quins ens són propis i quins imposats, amb quins ens identifiquem? Vam voler fer un anàlisi d’on veníem, i ens ha sortit on som. L’obra també reivindica com ens han raptat el llenguatge, a més de moltes altres coses. Hi ha paraules que no es poden dir sense generar crispació. I les paraules, com la història, també són nostres”, defensa la directora.
L’actriu Marta Díez explica que quan Ferrando va preguntar als actors -tots entre els 20 i 30 anys- sobre els rastres del franquisme, “ens vam adonar que en sabíem molt poc i que, a més a més, tots teníem els mateixos dubtes. Això vol dir què alguna cosa passa amb aquest tema. Per exemple, al nostre imaginari hi ha moltes més imatges del nazisme, que del franquisme“. L’acompanyen a l’escenari Francesc Cuéllar, Alejandro Curiel, Carme González, Carolina Manero, Gemma Polo i Glòria Ribera.
Julio Álvarez, director artístic del Teatre Tantrantana, ha presentat el projecte com “un regal inesperat pel moment tan important que estem vivint. El Tantarantana sempre ha apostat per un teatre vinculat a la memòria històrica, i ara, més que mai, hem d’escoltar la veu d’uns joves que ens parlen dels rastres d’un passat que no han viscut, sinó que els ha arribat en forma de relat. Descobrir la seva visió ens ajuda a entendre més profundament el nostre present.” Jordi Fondevila ha emmarcat l’espectacle dintre del segell Talent IT, “un nou segell de qualitat que l’Institut del Teatre dona a treballs sorgits de processos docents que tenen tanta qualitat com per accedir als circuits professionals”. Los bancos regalan sandwicheras y chorizos ha estat una de les primeres peces en obtenir aquest segell.
