‘Testimoni de guerra’ qüestiona al TNC el periodisme de guerra

Redacció

Pau Carrió, el dramaturg i director d’escena, estrena al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) l’obra Testimoni de guerra, guanyador del Premi Quim Masó 2019, i es podrà veure a la Sala Tallers fins al 31 de gener.

L’espectacle posa a escena poemes dramàtics en dos monòlegs interpretats per Pol López i la Laura Aubert que explica la història de dos personatges: la del fotògraf Kevin Carter, que es va suïcidar quatre mesos després d’haver rebut el Pulitzer per la fotografia d’una nena sudanesa amb un voltor al darrere; i la de la corresponsal de guerra Marie Colvin, assassinada pel règim sirià l’any 2012 després d’haver cobert nombrosos conflictes a l’Orient Mitjà, els Balcans, Txetxènia i el Timor Oriental, entre altres.

Testimoni de guerra proposa una interessant la informació sobre les zones en guerra, les seves conseqüències i els interrogants que suscita el retrat de la violència llunyana retransmesa a través dels mitjans de comunicació: “Què fem amb el dolor de les víctimes de la guerra? I amb els qui ens ho expliquen? No podem tancar els ulls, ens hi hem d’enfrontar. Són víctimes llunyanes, però els últims anys truquen a la nostra porta. I no és només aleshores quan ens ho hem de plantejar“, afirma Carrió. El director i dramaturg també ha explicat que els periodistes abans clavaven la mirada a la guerra i la publicaven sense filtres, tot assumint el conflicte i traslladant-lo amb l’esperança que canviés alguna cosa, de manera que “el públic es pogués replantejar alguna cosa amb les víctimes de la guerra”.

Kevin Carter i Marie Colvin

Pol López és posa a la pell de Kevin Porter amb el monòleg Vas ajudar la nena? Porter és un fotògraf suda-africà que es va doner a conèixer per haver fotografiat a una nena atacada per voltors abans d’ajudar-la, per la qual va rebre al 1994 un Premi Pultizer i posteriorment es va suïcidar. “La fotografia de Karter ens genera empatia cap a la nena però decidim ignorar el gran fenomen: la imatge és la representació de la gana que pateixen milers de persones“, explica Carrió. Per la seva banda Pol Lòpez ha explicat que Karter era un personatge obscur, ple de contradiccions que “a través de la fotografia va trobar la seva utilitat: posar el seu cos al servei de l’explicació dels conflictes del món“.

Laura Aubert posa veu a Marie Colvin amb el monòleg Des de l’ull de l’huracà. La periodista nord-americana que va dedicar més de 25 anys de la seva vida a ser corresponsal de guerra i va cobrir els conflictes armats com el dels Balcans, Txetxènia o Sierra Leone. Va ser la primera professional es entrevistar a personatges com al-Gaddafi i va morir el 2012 a Síria a causa d’una explosió. “Era una dona sense límits. Per a ella la por existia. Volia superar qualsevol frontera i és capaç de donar la vida per informar“, explica l’actriu sobre la figura d’aquest periodista que malgrat perdre un ull per l’esclat d’una granada, l’any 2001, mai va deixar de fer la seva feina: “Hauríem de valorar tots una mica més aquesta feina“.

L’actriu ha detallat que per a preparar el seu personatge ha comptat amb l’ajuda de la corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio al Beirut, Txell Feixas. “Em va ajudar a entendre que sempre penses que tornaràs, que ho pots fer tot i la por no existeix”.

Més informació i entrades:

Escrit per
Redacció
Articles relacionats
Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!