‘Simone’, una comèdia sobre poder i gènere de Daniela Feixas

Redacció

Què passaria si, de forma espontània i radical, la natura comencés a reaccionar davant els desequilibris que la humanitat ha creat i que posen en perill la supervivència del planeta? Aquest és el punt de partida de Simone, una comèdia escrita per Daniela Feixas i dirigida per Ramon Simó que es pot veure aquests dies a la Sala Muntaner de Barcelona.

Simone explica la història d’un fictici ministre de justícia que, el dia en què el parlament ha d’aprovar un nou paquet de lleis, clarament, masclistes i discriminatoris, es desperta convertit, per art de màgia, en una dona. En paraules de la mateixa autora, “l’obra vol reflexionar sobre la idea que ser dona és una construcció social”.

Segons ha declarat en roda de premsa, la idea per aquest argument, va sorgir en l’època en la qual Alberto Ruiz Gallardón era ministre de justícia i va voler aprovar una llei que penalitzava l’avortament. La realitat, doncs, ha servit, en gran part, com a font d’inspiració per a aquesta història, aparentment, fantàstica: “De fet, les línies de diàlegs més fortes respecte a les dones o l’homosexualitat han estat extretes de declaracions reals de polítics del nostre país i de països veïns”.

Ramon Simó, director del muntatge, considera la proposta com “una comèdia màgica, una mica en la línia del realisme màgic de la literatura. És una metàfora còmica sobre una realitat molt dura: la realitat de les dones en el món contemporani”, ha declarat.

L’actriu encarregada d’interpretar aquest personatge és Tilda Espluga. Per ella, ha estat un repte el fet d’assumir dos gèneres en un mateix paper tot i que “curiosament, m’ha resultat més fàcil fer d’home que de dona. És en aquesta dimensió del personatge on m’he sentit més còmode”, explica.

Feixas es mostra molt satisfeta amb el muntatge que ja es va presentar el passat mes d’octubre al Festival Temporada Alta de Girona, sense renunciar a una certa modèstia: “D’alguna manera, jo no he creat res de nou. M’he inspirat en grans autors com Kafka o Virginia Woolf per fer un joc molt divertit i crític que espero que serveixi per fer una reflexió col·lectiva”, conclou.

Escrit per
Articles relacionats
Tiago Rodrigues explora l’amor i la memòria al Lliure

Tiago Rodrigues explora l’amor i la memòria al Lliure

El Teatre Lliure presenta Cor dels amants, una nova versió del primer text de Tiago Rodrigues, actual director del Festival d’Avinyó. Interpretada per Joan Carreras i Marta Marco, és una peça polifònica sobre una parella i els efectes […]

‘La Música’ del desig de Marguerite Duras

‘La Música’ del desig de Marguerite Duras

Un any després de publicar el seu llibre més conegut, L’Amant (1984), Marguerite Duras recupera La Música (1965), una peça teatral que havia escrit anys enrere, i en confecciona una […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!