Sergi Belbel estrena Això ja ho he viscut a la Biblioteca de Catalunya el pròxim 12 de juny. Es tracta d’un text del J.B. Priestley que, en paraules del director, és “un thriller amb molta intriga que reflexiona sobre la naturalesa del temps i té la virtut de llançar un missatge d’esperança molt necessari en aquests temps infames que estem vivint”. L’espectacle està protagonitzat per Míriam Alamany, Sílvia Bel, Jordi Banacolocha, Roc Esquius, Carles Martínez i Lluís Soler.
El muntatge narra la història d’un grup de persones que viu en un hostal, la pau del qual es veu pertorbada per l’arribada d’un científic alemany. “Tot el muntatge transmet una sensació de perillositat, però és optimista perquè deixa clar que, passi el que passi, sempre hi ha una sortida”, ha assenyalat Belbel. “Estem en una època en la qual molts tenen la sensació d’estar ficats en una roda infernal de la qual no poden sortir, però hi ha altres maneres de mirar la nostra fatalitat i Priestley proposa una magistral”, ha afegit.
L’autor britànic era admirador del filòsof Dunnei per les seves “interessants teories sobre la naturalesa del temps, que entenia com una espiral, més que com una roda, en la qual els individus tenen cert marge de maniobra que els permet passar d’un cercle a un altre”.
Aquesta capacitat d’incidir en la destinació és la que imprimeix optimisme a l’obra Priestley, un socialista utòpic que va viure en l’època d’entreguerres.
“La sensació que una amenaça de grans dimensions se cern sobre nosaltres està present en l’obra, com ho estava en la societat pocs anys davant que esclatés la II Guerra Mundial, però també està present la idea que qualsevol gran catàstrofe es pot evitar”, ha aclarit Belbel.
Una sensació que Belbel ha traduït en un muntatge “íntim”, en el qual “no es pot córrer” i que té una durada de dues hores i quart, dividides per un entreacte, encara que diu que “no es fa llarg”. En la posada en escena hi ha “una banda sonora, una il·luminació i un vestuari molt cuidat” que remet a “Hitchcock i Lynch, els mestres de la tensió”.
