Dues Rites afronten les seves últimes etapes vitals: totes dues són grans i estan malaltes. Mentre el veterinari aconsella l’eutanàsia per a la Rita de quatre potes, en el cas de la humana, la mare dels protagonistes, la decisió és força més complexa. Aquest és el punt de partida de Rita, l’obra de Marta Buchaca, escrita quan l’eutanàsia encara no era legal per a les persones. Que ara ja ho sigui “és una meravella. Però el debat continua sent el mateix: què fem amb una persona que ha perdut el cap i que no ha deixat escrita cap voluntat?”. En forma de tragicomèdia, l’obra es pregunta què cal fer davant de la “pèrdua de dignitat”, amb el dubte de “si el malalt pateix o no, si gaudeix d’alguna cosa i si té algun sentit que visqui”. El testament vital podria ajudar: “Crec que ara se’n parla molt més que quan vaig estrenar l’obra. També et dic que jo encara no l’he fet, em fa pànic. Tenim por de la mort i de la degradació”.
Tres reposicions, sis intèrprets
El 2019, Rita va guanyar el Premi Frederic Roda i es va estrenar a la Sala Beckett, protagonitzada per Anna Moliner i David Bagés. Temps després va arribar a La Villarroel amb Mireia Portas i Sara Espígul; primer es va ajornar i després es va representar amb l’aforament reduït a causa de la pandèmia. Ara, l’espectacle torna al Teatre Texas amb el seu tercer repartiment català: “Estic acostumada a veure les meves obres a fora; sé molt bé separar el muntatge del text”, diu l’autora.
L’obra ja ha estat traduïda al castellà, l’anglès, el suec, el noruec i el grec. Tampoc no és cap problema el canvi de gènere dels protagonistes, amb una acotació al principi del text que indica que pot ser interpretat indistintament per actors o actrius. “Jo l’he vist a Grècia amb dos homes i aquí la vaig muntar amb dues dones. Com que he vist totes les opcions, em feia il·lusió tornar a l’original, que és un germà i una germana”. Els escollits en aquesta ocasió són Meritxell Huertas i Andrés Herrera: “Han treballat durant molts anys junts a Com si fos ahir, tenen molta complicitat i, per tant, hi ha una part de la feina que ja està feta. Són dos actors que a mi m’agraden molt i que mai no han fet una obra meva, i això és molt enriquidor”. Una altra de les novetats és la incorporació de José Pérez-Ocaña a la codirecció, després d’haver estat ajudant de direcció en les versions anteriors.
Més informació, imatges i entrades a:
Nova etapa
Per a Buchaca comença una nova “etapa professional” en què, per primera vegada, comparteix la direcció d’un text seu i, alhora, s’estrena dirigint un text aliè. Aquesta tardor presentarà Dakota, de Jordi Galceran, que passarà per Temporada Alta i arribarà a l’abril al Poliorama. “Fa molts anys que produeixo les meves obres. És meravellós i tens el control de tot, però també implica molta càrrega”. Aquesta vegada, el projecte parteix de la iniciativa del productor Toni Albadalejo: “Dakota la vaig veure quan tenia setze anys i me’n sé diàlegs de memòria. El Jordi i jo som amics i ell confiava que jo ho podria fer bé. És una comèdia que aguanta molt bé el pas del temps”, explica Buchaca.
Aquesta temporada, la barcelonina també tornarà a Madrid per dirigir la versió castellana del seu últim èxit, Una bufetada a temps. Feia deu anys que no podia dirigir a fora a causa de la maternitat: “És el que ens passa a les dones”. L’avantatge de la capital, explica, és “que em donen un teatre sense data de sortida. L’obra aguantarà en cartell fins que aguanti; això aquí és impossible”. El muntatge català té prevista una gira per a la tardor del 2027, però, de moment, no troben cap espai on tornar a Barcelona: “És molt difícil perquè ara es programa amb molta antelació. Hi ha molta producció i molt poques sales”, lamenta.
Més informació, imatges i entrades a:
