La Sala Fénix obre temporada amb l’èxit del boca-orella ‘Blanca desvelada’

Mercè Rubià

La petita sala del carrer Riereta, al Raval, enceta temporada amb un dels èxits del boca-orella de la temporada passada, Blanca Desvelada. A més, ha programat fins a 7 estrenes absolutes durant tota la temporada, als que s’hi sumaran 5 estrenes més del cicle de residències de maig a juny. Un total de 12 estrenes que suposen tota una fita per un teatre de petita dimensió com la Sala Fènix.

TEATRE-BARCELONA-Blanca-desvelada-PORTADA

Blanca Desvelada, són dues històries que s’entrellacen en el temps. D’una banda una dona que dona a llum en una presó dues setmanes abans de ser afusellada com a presa política, i de l’altra la d’una jove actriu que es guanya la vida fent monòlegs còmics en bars mediocres. Amb dramatúrgia i interpretació d’Alejandra Jiménez-Cascón, ha rebut elogioses crítiques allà on s’ha representat, convertint-se en un petit fenomen del boca-orella de les sales de proximitat.

Però la Sala Fènix aposta sobretot per a noves produccions. Dues de les estrenes absolutes que es podran veure a la sala són produccions pròpies. Primer, Bruto, el poder o la virtud, escrita i dirigida per Marcela Terra i interpretada per Felipe Cabezas, director de la sala. Una obra inspirada en Juli Cèsar de William Shakespeare i en la situació política europea contemporània. L’altra producció de la Fènix és Victor, dirigida per Felipe Cabezas i protagonitzada per la companyia del teatre, que ja ha representat obres com el Cabaret Victoria o el Cabaret LeCOQ. En aquest cas l’obra està inspirada en el procés creatiu de Mary Shelley i el paral·lelisme entre la seva vida privada i la seva creació literària, tot portat a la comèdia i el teatre visual a través de màscares i teatre d’ombres.

També en el camp de la comèdia s’estrenarà VIAjeje, una comèdia física de la Factoría DIMÔ, interpretada pel clown Carlo Mô. La companyia Efectus Venturi portarà Afterpop, un còctel de comèdia dell’arte, màscares i teatre clàssic i contemporani. La companyia internacional Ooops Company estrenarà Orphanic, una peça onírica de teatre físic i audiovisual. Durant la Setmana Santa, la Cia de la Rosa estrenarà Dios, la comedia divina, un monòleg d’Eugènia González. També a través de les màscares i la commedia dell’arte, arriba des d’Itàlia la jove companyia La Bussola amb Il Revisore, una tragicomèdia plena de soborns i corrupció.

Pel que fa als cicles, el mes de maig torna la tercera edició del Yo Gesto, el cicle de residències de la Fènix. La segona temporada de Somriures, el cicle de comèdia gestual, arribarà a l’estiu. I, a més, també es programarà el primer cicle Ánima, enfocat al món dels titelles per adults.

Escrit per
Mercè Rubià TWITTER

Periodista. Teatrera. Enamorant-me de la dansa i el circ. Advertència: Si la majoria de recomanacions tenen molts aplaudiments no és per falta de criteri (que potser també), sinó perquè prefereixo parlar de les obres que m’han agradat. Molt lluny de voler fer (o ser) crítica.

Articles relacionats
La Calòrica rebenta la bombolla de l’emprenedoria

La Calòrica rebenta la bombolla de l’emprenedoria

Després dels darrers èxits que han obtingut amb Els ocells, De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda i Le congrés ne marche pas, La Calòrica, una de les companyies més reconegudes de […]

Descarrega’t la nova Revista TeatreBarcelona Hivern 2023

Descarrega’t la nova Revista TeatreBarcelona Hivern 2023

Aquest Hivern, TeatreBarcelona tornem a editar la revista en paper. Una mirada independent i tranquila a la cartellera hivernal de Barcelona, pensada únicament per a nosaltres: el públic. Hi trobaràs reportatges, […]

Queralt Riera, una veu feminista i postdramàtica

Queralt Riera, una veu feminista i postdramàtica

Les arts escèniques contemporànies obren la mirada i l’escolta cap a les dones. No som conscients de com l’home ha dominat el sector. No només en l’àmbit professional, sinó sobretot […]

Comentaris
  • Rosa M. Exposito Jimenez

    L’obra Blanca desvelada és impressionant, molt recomanable. En canvi la sala Fenix, no la recomano gens. El soroll del carrer no et deixa sentir l’actriu. I els seients són molt incòmodes. Sala alternativa ha de ser forçosament sinònim de passar una mala experiència?

    Respondre
    11/09/2016
Enllaç copiat!