L’equip de La Ratonera ens proposa un dinar-suspens temàtic que farà les delícies tant dels amants de l’intriga com dels entusiastes de la bona gastronomia.
La novel·la d’Agatha Christie torna a la ciutat en versió teatral després d’omplir el Teatre Apolo i ser “l’obra més vista a Barcelona el 2014, en els tres mesos que va estar en cartell”, segons explica el seu director. Victor Conde es confessa content d’haver tingut un èxit de públic, de totes les edats, i d’atraure “nens que venien per primera vegada al teatre”.
Amb motiu del seu retorn, La Ratonera ens ha convidat a un dinar molt especial que trasllada a la cuina l’esperit del whodunit (contractació de la pregunta anglesa “Who has done it?”, “Qui ho ha fet?”), característic de les obres de gènere policíac que es basen en resoldre un trencaclosques i descobrir l’assassí. Un joc teatro-gastronòmic amb plats dissenyats per Jordi Herrera, xef titular del restaurant Manairó, guardonat amb una estrella Michelin, que hem pogut gaudir a Adagio Tapas la premsa amb els actors del muntatge, que ja han reprès els assajos.
Tant si heu presenciat la trama d’intriga al Teatre Apolo, com si sou fans de l’Agata Christie -o, simplement, mai diríeu que no a un bon àpat en bona companyia- preneu nota: us donem les claus per traslladar el joc d’àpat-suspens a la vostra taula, i organitzar un sopar digne de novel·la negra.
El mestre de cerimònies és l’encarregat de presentar la situació als comensals, que s’han assegut als llocs assignats. Han arribat a les seves orelles rumors que asseguren que… hi ha un assassí entre nosaltres! Durant el transcurs del dinar, rebrem pistes que assenyalaran els sospitosos, com passa en el joc del Cluedo. Comencem!
VERMUT: aperitius “innocents i inofensius”
Plat: pell de patata en tempura i allioli i bonítol fumat amb perles.
Alternativa fàcil: patates fregides i sardines en escabetx.
El conductor presenta els aperitius, que suposadament no han de preocupar-nos… I en acabar-los, descobrim que, efectivament, eren innocents: descobreix sota el seu plat un post-it amb una sentència, “sota la cadira”. El seient que tenim a sota és el que no és inofensiu: tots els comensals ens aixequem i veiem que, entre els 20, n’hi ha 8 que troben una senyal en forma de rata. Són els primers sospitosos!
ENTRANTS: l’esquer
Hi ha tres tipus d’esquers a La Ratonera: el que crea l’assassí per a mantenir-se innocent, el que s’empesca el detectiu per tal d’atrapar-lo, i el que l‘autora prepara pel lector, que acaba ben desencaminat en les seves elucubracions. El primer plat homenatja aquest recurs narratiu, convertint-nos a tots en ratolins davant d’un parany que pot ser, o no, senyal de sospita.
Plat: pizza de gorgonzola arrebossat, servit en una trampa per ratolins.
Alternativa: boletes de formatge arrebossades servides en pinxo i plat de tapes.
Se’ns donen indicacions de treure la broqueta tots alhora, i algunes trampes s’activen. El mestre de cerimònies rep una trucada inesperada i ens fa mirar sota la trampa: descobrim que 4 dels 8 sospitosos hi tenen la marca de la rata. Les probabilitats es redueixen!
PRIMER PLAT: la pista subtil
Entre les pàgines que va escriure l’experta en crear suspens, trobem un seguit de pistes que, tot i semblar bones en un principi, ens despisten i ens condueixen a un cul de sac en les nostres investigacions: no eren pistes d’assassinat, però tenien una explicació.
Plat: calamars a la romana farcits d’ou, sobre patates i botifarra negra.
Alternativa: els que no disposem d’estris per fregir rovell en forma de rosquilla, podem substituir-los per calamars a la romana o arets de ceba.
En honor a la seva subtilesa, aquesta pista està més amagada: 3 comensals descobreixen que, enlloc de rovell d’ou, dins les seves rosquilles hi ha formatge. El cercle es va tancant!
SEGON PLAT: el dolent
El protagonista és aquí el personatge violent, o bé maquinador, més dolent que la tinya, amargat i amargant, que ha estat enganyant als del voltant (i a nosaltres, pobres espectadors) fent-se passar per un més.
Dues d’aquestes delicioses i aparentment inofensives croquetes no eren el que semblaven: farcides de bitxo, fan que els dos últims sospitosos no puguin amagar-ho, vermells pel picant i bevent aigua ràpidament. Tenim dues cares!
Plat: croquetes de pollastre amb arrebossat niu i samfaina.
Alternativa: croquetas de pollastre arrebossades amb tempura (dues d’elles, amb picant dins la cobertura).
TERCER PLAT: l’evidència
Totes les històries tenen un final, i les de gènere noir no acabarien si una evidència no assenyalés, finalment, l’assassí: ens anuncien que, a una habitació de l’Hotel Adagio, el restaurant on som dinant i on s’han allotjat els actors, han trobat la prova final del crim. Ja tenim assassí: l’actriu Mariona Ribas!
Plat: bull banc en forma de crani i capipota.
Alternativa: podeu convertir l’evidència en postres fent un pastís que contingui una prova incriminatòria (i aleatoria), com una cirera, per a mantenir l’intriga fins al final.
Fem baixar l’àpat amb una copa de cava i un brindis de celebració. En acabar, el mestre de cerimònies ens confessa que és la última copa de cava que beurem… doncs totes duen cicuta! Va a la vostra salut!
I per si us heu quedat amb gana, podeu veure el video del dinar aquí.
Text i fotografies: Neus Riba
Video: Albert Ibañez
