Quan l’any 1956 es va estrenar a Londres Look Back in Anger (Amb la ràbia al cos), molts espectadors es van sentir sacsejats —i no només per veure una taula de planxar damunt d’un escenari. El text, escrit pel jove dramaturg John Osborne, va esdevenir una peça clau del teatre del segle XX per la seva mirada crua i desacomplexada sobre les tensions de classe, la frustració masculina i la violència emocional en les relacions de parella. El seu protagonista, Jimmy Porter, és un home intel·ligent, apassionat i profundament ressentit que descarrega la seva ira contra tot el que l’envolta: la hipocresia social, l’estat de la nació i, sobretot, les dones amb qui conviu. El resultat és un drama intens i incòmode que encara avui genera debat per la seva potència emocional… i per la seva càrrega misògina.
Imatges del muntatge original ‘Look Back in Anger’ (1956)
Osborne, que havia treballat com a actor i periodista abans de triomfar com a autor, va escriure l’obra en només disset dies i va veure com es convertia en el manifest d’una nova generació d’artistes britànics: els joves irats. Aquell moviment, hereu del malestar de la postguerra i contrari a la rigidesa de les formes teatrals de l’època, va marcar un abans i un després. El seu realisme despullat, centrat en les emocions i contradiccions dels nous sectors socials emergents, va influir dramaturgs, cineastes i novel·listes d’arreu. En el cas d’Osborne, l’èxit d’Amb la ràbia al cos es va consolidar amb altres peces com The Entertainer o Luther, i amb una reconeguda trajectòria com a guionista de cinema.
Amb el temps, l’obra ha conegut múltiples adaptacions: des de la versió cinematogràfica de 1959 protagonitzada per Richard Burton, fins a muntatges televisius com el que van encapçalar Kenneth Branagh i Emma Thompson. També hi va haver una seqüela teatral —Déjàvu (1992)— que reprenia el personatge de Jimmy Porter en la maduresa. El seu impacte cultural ha anat més enllà dels escenaris: el títol Look Back in Anger va inspirar, dècades més tard, la coneguda cançó Don’t Look Back in Anger del grup britànic Oasis. Tot i això, més enllà de la seva influència artística, l’obra ha estat sovint revisitada i qüestionada per la manera com retrata les relacions afectives i la figura femenina, sovint sotmesa a la ràbia d’un protagonista que no sap on col·locar el seu dolor.
Repartiment del muntatge actual ‘Raptes’
Aquí és on entra Raptes, la nova proposta que es podrà veure a Dau al Sec, escrita i interpretada per Marc Garcia Coté i dirigida per Mercè Managuerra. Lluny de ser una adaptació literal, Raptes s’inspira lliurement en el text d’Osborne per subvertir-ne la mirada i situar al centre una dona que, atrapada dins els codis d’un món masculí, emprèn un viatge introspectiu per desxifrar els seus propis mecanismes de submissió i resistència. L’obra es construeix des del món interior, el simbolisme i el silenci, i parla d’identitats desorientades, de patrons apresos i d’una foscor que també pot ser llavor de revelació.
Amb Anna Maruny, Damià Plensa i Martina Roura completant el repartiment, Raptes revisita els temes fundacionals d’Osborne —la frustració, la ràbia, la crisi generacional—, però ho fa des d’una òptica radicalment diferent, més lírica, més íntima i oberta a altres formes de resistència.
Més informació, imatges i entrades a:
