És legítim l’ús de certa dosi de violència per preservar la democràcia real? Teatre de l’Enjòlit presenta Realpolitik a La Seca-Espai Brossa, una farsa sobre un grup de gent que descobreix que donar una bufetada a determinades persones que s’aprofiten del poder ajuda a millorar la realitat que els envolta. Escrita per Elies Barberà i Carles Fernández Giua, convida el públic a reflexionar sobre la violència i es pregunta quins mecanismes tenim els ciutadans per defensar la democràcia.
Realpolitik és un terme alemany encunyat per Otto von Bismarck per designar un mètode per equilibrar els poders dels imperis europeus. La idea és fer una política al voltant del racionalisme pràctic lluny de principis ideològics determinats.
La realpolitik es basa en el pragmatisme de l’acció. Hi ha alguna cosa més pragmàtica que una bufetada per fer callar algú? Ballant sobre la fina línia entre el que és la violència i el que no ho és (no cal ni dir que la violència a vegades pot ser estructural o institucional i no deixar marques visibles a primer cop d’ull), Teatre de l’Enjòlit explica una història on admet una certa i controvertida agressió per preservar la democràcia real.
Un matí al mercat, la Martina, una noia “normal” que estava fent cua a una parada de la plaça, li clava una bufetada al candidat d’un hipotètic partit conservador. El gest instintiu de la noia, gens premeditat ni vestit de cap ideologia “antisistema”, provoca una mena de conversió moral en el polític que decideix abandonar una vida de corrupteles, mentides i reformes neoliberals per dedicar-se a la pesca del salmó.
La bufetada es converteix en la solució de tanta indignació col·lectiva, un gest gairebé místic per “defensar la democràcia i els drets de la gent”. A la Martina se li uneix un grup de gent també “normal” disposats a organitzar-se per “canviar les coses”, la Realpolitik.
L’objectiu del grup és aconseguir a partir de les bufetades de la Martina canviar el sistema, justificant una petita agressió davant totes les violències que exerceixen els polítics en democràcia.
Quins mecanismes tenim els ciutadans per defensar la democràcia? Quins recursos tenim per defensar-nos d’una classe política corrupta instal·lada en el poder? Això és pregunta aquest grup que sense aparentment res en comú decideixen passar a l’acció.
Teatre de l’Enjòlit és una companyia d’actors que neix l’any 2007 com a grup de treball i experimentació a l’Institut del Teatre. Després de la seva primera obra Potser Somniar (Premi Adrià Gual 2007 de l’Institut del Teatre) el seu recorregut ha anat definint la seva línia: teatre compromès amb l’actualitat, feroçment crític, punyent i enèrgic. Per aquest motiu darrerament ha guanyat el Premi de la Crítica Serra d’Or 2015. El seu compromís els ha dut a crear fórmules noves per apropar-se a l’espectador i fer-lo partícip: format experimental de càpsula a l’obra En la primavera perpètua (2007); assajos oberts a l’obra Corrüptia (2010); taquilla inversa i prèvies per a associacions de persones amb risc exclusió social a l’obra Si no ens paguen, no paguem! (2013).
Després d’estrenar a Temporada Alta i girar per Catalunya i Espanya Teatre de l’Enjòlit serà a La Seca-Espai Brossa amb Realpolitik, un obra compromesa i punyent sobre la indignació i les ganes de canviar les coses.
