Quina és la teva Alícia?

Redacció

La companyia Menú Teatral presenta Alícia, un espectacle fidel als textos de Lewis Carroll amb dramatúrgia de Pablo Ley a partir d’Alícia al país de les meravelles i Alícia a través del mirall.

Fidel als textos de Carroll, però amb la particular visió de Pablo Ley i la companyia Menú Teatral. Així és l’Alícia que es pot veure a la Sala Àtrium fins el 31 de març. Concebuda com una passejada pel cervell de la protagonista, David Maqueda, director de l’obra, assegura que han intentat traslladar la transgressió dels llibres al llenguatge escènic.

“Hem construït el personatge d’Alícia de manera que pot ser qualsevol dels que surten a escena, sigui home o dona. L’entenem de manera líquida, sense una forma determinada, de manera que sigui cada espectador qui triï amb quina Alícia es queda“, segueix el director.

Tot i això, els espectadors hi reconeixeran els personatges i la història. “Hi surt el conill, la reina vermella i negra… Hem estat més fidels que la pel·lícula de Disney, perquè hem respectat l’ordre de les novel·les”.

Aïda Bellet, Boris Cartes, Alba Duñó, Eleazar Masdeu, Núria Montes i el músic Jorge de la Vera, que toca el teclat en directe, són els encarregats de fer viatjar els espectadors a través de la màgia d’un espectacle que vol potenciar la part més creativa i somniadora, “la que anem abandonant cada cop més quan ens fem grans”.

“Alícia és, per nosaltres, un viatge a través de totes les preguntes que qualsevol persona pot tenir sobre la seva identitat o sobre el seu lloc al món. És per això que tant la dramatúrgia com l’espai són claus per transportar l’espectador al món dels somnis”, explica la companyia. L’espai potencia aquest món “oníric i absurd” amb objectes que ajuden a modificar-lo constantment, mentre que la música acaba esdevenint motor de l’acció, un diàleg constant amb el conflicte i el joc.

Si en el seu primer espectacle, La pista -estrenat també a la Sala Àtrium-, hi havia una clara reivindicació política i social, aquí la companyia vol reivindicar la imaginació, el joc i el món interior. “Volem que el públic entri a una habitació on tot és possible”.

Articles relacionats

Els dilluns també hi ha teatre

“Els dilluns no existeixen per al teatre”… s’ha dit tradicionalment del dia que el sector teatral s’ha agafat per descansar. Avui en dia, però, aquesta afirmació va perdent el sentit […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!