‘Quema la memoria’, un diàleg entre Paula Bonet i Ramón Rodríguez, arriba a La Villarroel

Redacció

La Villarroel ha presentat als mitjans, dins la programació de la Temporada 2019/20 del cicle l’Offlavillarroel, Quema la memoria, una producció de Ramón Rodríguez i Paula Bonet, amb la col·laboració de la sala. Es tracta de la posada en escena del cançoner il·lustrat del mateix títol. És, probablemente, el treball més personal de la pintora i escriptora i el músic de The New Raemon.

Tania Brenlle, directora artística de La Villarroel, s’ha mostrat entusiasmada de presentar “Un projecte molt especial. Un diàleg entre la Paula pintora i el Ramón músic. També molt especial per com m’ arriba el projecte. A través de l’Elisenda Roca que me’n va parlar i jo sóc molt fan del treball de la Paula i el Ramon que va fer la música de La Pols que també es va presentar a aquí”.

Sobre la combinació de disciplines artístiques, Paula Bonet creu que “és un error separar disciplines. Escriptura, pintura i música. Aquest espectacle només existeix mentre l’estem creant a l’escenari. El més important per a nosaltres és el procés. El diàleg que mantenim a escena. El que hi ha de risc és que compartim aquest diàleg, fins i tot els dubtes que ens sorgeixen. La imatge muta i acompanya la veu i la música. Si la veu del Ramon tremola, la meva veu tremola. Sí ell canta més pausat, la meva veu també”. Paula també destaca el fet que “Ramón está acostumat a tenir públic però jo no”.

Ramón Rodriguez per la seva banda apunta que “Ni tan sols assagem. Anem plegats al bolo i sorgeix en escena, de sobte sorgeixen coses. És diferent per a mi també perquè hi ha una pantalla, el públic es concentra en la pantalla i això em permet concentrar-me en la música i l’emoció és més pura”. També ha destacat la col·laboració de l’escenògraf Alejo Levis “que ha fet un disseny amb tons foscos. També juguem amb el so quan Paula renta els pinzells, trenca el paper… Depenent de la resposta del públic també canvia la interpretació de la música”.

Paula Bonet afegeix: “La paleta de colors no muta en cada funció. El que muta són els matisos. En aquest cas no hi ha obra acabada. La resposta del públic també m’influeix per a actuar d’una forma un una altra”.

Escrit per
Articles relacionats
‘Ovelles’ torna al Texas

‘Ovelles’ torna al Texas

Sovint, en la comèdia en clau realista del tàndem Carmen Marfà i Yago Alonso hi destaca un element insòlit: contactes amb el més enllà a La presència, formes d’enterrament irreverents […]

Sobreviure a la crisi de l’habitatge, amb humor

Sobreviure a la crisi de l’habitatge, amb humor

El Teatre Akadèmia acull fins al 5 d’octubre Llogatera, una peça que marca el debut en la direcció de l’actor Rubén de Eguía. L’obra, versió catalana de Inquilino (Numancia 9, […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!