‘Purga’, la violència de la por a l’Estònia soviètica

Mercè Rubià

La por pot dur-nos a fer coses impensables. A l’Estònia estalinitzada dels 40 pot portar una dona a la delació forçada, la tortura, la submissió i fins i tot a l’assassinat. A casar-se amb un home que no s’estima pel sol fet que la seva militància comunista la protegeixi i enviar la seva germana a Sibèria per tal d’aconseguir-ho. La por, la repressió i l’opressió que pateixen les dones en els conflictes d’arreu i sota règims ben diferents són les grans protagonistes de Purga, la història de Sofi Oksanen que ja ha recorregut mitja europa a través d’una novel·la d’èxit i que ara Ramon Simó porta a la Sala Petita del TNC.

TEATRE_BARCELONA-purga-REVISTA_1

L’obra, que comença i acaba el 1992 -un any després de la independència d’Estònia i tres de la caiguda del mur de Berlín-, recorre la història d’Estònia des de la lI Guerra Mundial, passant per l’ocupació soviètica, endinsant-se al passat d’aquesta dona, l’Aliide, que malviu en una zona rural. Un passat que esclata inevitablement amb l’arribada de la Zara, la néta de la seva germana, una jove que fuig de la màfia que ha volgut prostituir-la. Dues generacions que, malgrat que els temps han de començar a canviar, no s’han enfrontat a unes ferides encara ben obertes. I és que, segons el director del TNC, Xavier Albertí, “Europa va anar molt depressa a l’hora de tancar cicatrius i reconfigurar fronteres, però va deixar de banda les cicatrius de la població”.

Amb una estructura fragmentada, Purga fa viatges constants al passat de l’Alidee, que encarnen Carme Elias -al present- i Maria Molins -de jove-. “Hem optat per fer conviure els temps, per fer créixer la presència de la memòria fins que el passat i el present conviuen en un mateix espai i permet interactuar amb els morts i els propis fantasmes”. I així és com Alidee reviurà les tortures, la delació de la seva germana, el casament amb un militant del Partit Comunista i la història amb el marit d’ella, un guerriller dels Germans del Bosc que lluita contra l’Exèrcit Roig a qui amaga i de qui està enamorada.

Oksanen és una de les escriptores contemporànies fineses més reconeguda. Autora d’obres d’èxit com Les vaques de Stalin o Quan els coloms queien del cel, va ser amb Purga -primer al teatre, després novel·lada- quan va començar a acaparar premis, elogis i traduccions a una quarantena de països. De mare estoniana i pare finlandès, ha viscut marcada pel contrast entre dos països que, en la seva infantesa, vivien realitats ben diferents; un formava part del bloc soviètic, l’altre era suposadament neutral i democràtic. En una de les seves últimes visites a Barcelona explicava com, de ben petita, sentia parlar de gent que se n’anava “a viure” a Sibèria o com veia que la seva família utilitzava codis i marques per escriure cartes als parents. Més tard sabria que aquella gent no és que hi hagués anat a viure, sinó que havia estat deportada, i que les marques evitaven la censura i comunicaven allò que no podien fer per telèfon, que també estava intervingut. Aquests records han servit la dramaturga per construir una història que vol mostrar la vida quotidiana dels civils en un país ocupat i, sobretot, la violència contra les dones en les diferents èpoques, països i situacions de conflicte.

Escrit per
Mercè Rubià TWITTER

Periodista. Teatrera. Enamorant-me de la dansa i el circ. Advertència: Si la majoria de recomanacions tenen molts aplaudiments no és per falta de criteri (que potser també), sinó perquè prefereixo parlar de les obres que m’han agradat. Molt lluny de voler fer (o ser) crítica.

Articles relacionats
Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari