La Sala Atrium és una de les quatre sales que ofereix la ruta teatral 4 mirades: Shakespeare&Marlowe i ho fa amb la seva proposta més ambiciosa, un Hamlet fidel al text original, però amb una posada en escena actual que permet fer teatre de gran format en una de les sales més petites de la ciutat.
Del vermell intens de l’escenografia de Confidències a Al·là al negre absolut. Encara amb olor de pintura de les parets, la Sala Atrium i el Projecte Ingenu ultimen els detalls per oferir-nos el seu espectacle més ambiciós a nivell tècnic i de repartiment, Hamlet. Raimon Molins, director artístic de la sala i codirector de l’obra amb Marc Chornet, encarnarà un dels personatges més famosos de l’autor anglès tres anys després d’haver-lo portat a la mateixa sala amb la reescriptura de Jules Laforge. En aquest cas, però, l’adaptació serà fidel al text original i se centrarà en la part humana d’aquest mite literari occidental. “Hem tret brossa per esbrinar el recorregut intern i com afecta al caràcter de Hamlet”, diu Molins, que explica que han posat l’objectiu en el viatge del personatge cap a la maduresa.
No només ha canviat el color de les parets, l’escenari també ha canviat per complet. Han eliminat la grada fixa i han posat seients a banda i banda d’una mena de passarel·la feta de mòduls mòbils de fusta que amaga una sorpresa dins: aigua. Com es diu a l’obra, “l’aigua és la cosa que podreix més depressa” i el seu ha estat un viatge de creació “de la concreció al simbolisme”, de manera que relacionar la mort amb aquest element tant primari i que pot tenir una presència física real, els semblava un bon joc. La calavera, en canvi, no hi serà i la llibreta on Hamlet s’apunta totes les seves reflexions, s’ha convertit en una càmera de vídeo. En aquest sentit, la posada en escena és absolutament contemporània, amb projeccions a banda i banda de l’escenari i un vestuari i música actual.
“Hem volgut veure què pot compartir amb la gent del carrer”, explica Chornet, que té clar que “les bogeries contemporànies tenen a veure amb la no comprensió del món, amb la solitud”, la mateixa solitud que defineix aquesta història. I és que estan convençuts que, com les altres obres de Shakespeare, per molts segles que porta a l’esquena ens parla d’avui i reconeixen que, tot i que el primer dia la seva intenció era “acostar Hamlet al nostre temps, el que hem fet és acostar-nos-hi nosaltres”.
TEATRE DE GRAN FORMAT A UNA SALA PETITA
“La meva neura era dimensionar bé els sentiments, les relacions dels personatges i fer-les digeribles”, reconeix Chornet, “perquè en el fons, del que es tracta és d’agafar el teatre de gran format i portar-lo a una sala petita”. És per això que no han construït una obra de versos grandiloqüents, sinó que han buscat la intimitat i la proximitat, sempre respectant els versos de Shakespeare. I ho han fet, a més, dedicant-li molt de temps d’assaig. “Si normalment en un muntatge es dediquen dos mesos a l’assaig, i actualment amb la situació econòmica que hi ha, s’hi pot dedicar fins i tot només un mes, nosaltres n’hi hem de dedicat gairebé quatre”, expliquen els integrants del Projecte Ingenu, iniciativa que pretén precisament poder donar més recorregut del que es dóna habitualment als espectacles i poder investigar i explorar “la part íntima d’un muntatge”.
A més de Raimon Molins, dalt de l’escenari hi haurà Alba José, Marc Rius, Xavi Torra, Clara de Ramon i Toni de Guillemat, que es desdoblaran en diversos papers.
Text i fotografies: Mercè Rubià
