Bluf són “problemes de blancs”, insatisfacció crònica, felicitat mediocre i la sensació que la generació dels joves dels 80 és la que més està patint de la història. Però també humor, violència i ràbia sota el filtre irònic de La Calòrica que, a través d’un encreuament d’històries inspirades en l’univers de les novel·les gràfiques, passa del realisme intimista a la comèdia negra.
“La realitat, explicada tal com és, és absolutament incomprensible. Cal posar-hi elements de realisme màgic, distanciament, que serveixin com a motor de recerca i comprensió”, diu el dramaturg i calòric Joan Yago. Per això, a la seva història, hi ha un senyor abella -el senyor Serra- que dirigeix una multinacional; la Laia, una nena de 9 anys amb problemes per triar gelat; o la Poni i la Conxi, dues moteres cansades de fer atracaments. En total quinze personatges interpretats per cinc actors amb un mateix conflicte: la insatisfacció.
“És una obra molt màgica que parla de la gent que voltem la trentena”, diu Yago. “Aquesta edat en què no saps si casar-te i tenir fills o anar-te’n de viatge a l’Índia” afegeix amb ironia el director de l’espectacle, Israel Solà. “En qualsevol tria et veus obligat a renunciar a alguna vida”. I d’això parla l’obra, de les grans qüestions occidentals: qui som, on anem i on arribarem, però passades pel filtre gamberro de La Calòrica. És a dir, “parlar de coses transcendentals sense posar-se pedant”, sumant-hi la cerca d’un nou llenguatge. I és que cada espectacle de la companyia beu de fonts, influències diferents “per trobar un llenguatge propi, veure des d’on podem parlar de la nostra generació teatral”, diu Solà. En aquest cas, les novel·les gràfiques de mestres del gènere que van de Daniel Clowes a Chris Ware.
Aquest compendi d’històries encreuades sobre personatges que decideixen canviar de vida i sortir a buscar la felicitat els va valer el Premi Quim Masó 2014 i la tercera oportunitat de ser al Festival Grec, on ja havien estrenat L’editto bulgaro (que es podrà veure a l’agost i setembre a El Maldà) i La nau dels bojos, reposada a La Seca aquesta temporada.
Text: Mercè Rubià
