Animals de Companyia, una comèdia que encomana la passió pel teatre

Mercè Rubià

Animals de Companyia arriba al Club Capitol després de passar per més de 70 cases particulars. Entrevistem la seva autora, Estel Solé, i Mercè Martínez, protagonista de l’obra.

Quan es té aquesta passió pel teatre el que es vol és transmetre-la a tothom, ens diu Estel Solé, autora i fins ara actiu a Animals de Companyia, una obra que abans d’arribar al Club Capitol ha passat per 70 cases particulars i ha estat des d’un regal d’aniversari fins a un regal de noces per a uns jubilats, però que sobretot ha estat l’oportunitat de gaudir del teatre a petits pobles on difícilment hi arriba i una manera de viure’l d’una manera molt més propera. Una història que comença amb cinc amics amb moltes ganes de fer teatre, “però amb la impossibilitat d’accedir als càstings, que són pocs i de difícil accés” i que després de mesos d’improvisacions, treball actoral i l’escriptura d’una obra veuen com diverses sales els rebutgen la proposta de portar-la al teatre. “Quan ja no sabíem on anar a parar vam preguntar a la Bàrbara Aurell, una dissenyadora amb uns baixos a Gràcia que conec, si ens deixaria estrenar-la allà. Va dir que sí i vam fer quatre funcions. Pensàvem que moriria aquí, però al final d’una funció se’ns va acostar un noi del públic i ens va dir: ‘Tinc un pis al Born, quan cobreu per venir?’. I aquí va començar tot. Ha estat el públic qui ha generat aquesta gira de més d’un any que portem”.

L’obra comença quan la Bet, després d’un intent de suïcidi i el pas pel psiquiàtric durant sis mesos, torna a casa. Els seus amics li han preparat una festa sorpresa que ni espera, ni acabarà com tots voldrien. En parlem amb les dues actrius, que una a les gira pels menjadors i l’altra al Capitol, s’han posat a la seva pell.

Mercè Rubià

Escrit per
Mercè Rubià TWITTER

Periodista. Teatrera. Enamorant-me de la dansa i el circ. Advertència: Si la majoria de recomanacions tenen molts aplaudiments no és per falta de criteri (que potser també), sinó perquè prefereixo parlar de les obres que m’han agradat. Molt lluny de voler fer (o ser) crítica.

Articles relacionats

Joan Pera: “Necessito ser jo mateix a l’escenari'”

Joan Pera, nascut a Mataró el setembre del 1948, és un dels actors més estimats dels escenaris catalans. Don Joan, La extraña pareja, La jaula de la locas, No et vesteixis per sopar, Matar al presidente, […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!