La tardor de 2017 un vídeo es feia viral a Twitter, res d’extraordinari si és tractés de gatets o de nens somrients, però quelcom ben curiós tractant- se d’un vídeo de circ. El clip en qüestió estava gravat al Panteó de París i s’hi podia veure una curiosa instal·lació circular en què dues figures exactament iguals queien i es tornaven a alçar en un moviment perfectament rítmic, mentre pujaven una escala que no portava enlloc.
La dansa perfecta de l’etern retorn, vaticinaren alguns, o un bri d’esperança on sempre que caiem ens tornem a alçar.
L’home en la història: un intent d’acostar-se a un punt de suspensió, així es titulava l’artefacte. L’escultura en viu, a més, estava situada al costat del famós Pèndol de Foucault, en un homenatge, pretès o no, a la idea de gravetat, del girar permanent que ens manté vius com la terra que
gira al voltant del sol.
L’autor de la proposta artística de París era Yoann Bourgeois, un referent del nou circ contemporani francès i un estudiós dels fenòmens físics que condicionen el moviment i els punts de suspensió, que juga amb els límits de la gravetat per després precipitar-se al buit.
Bourgeois explora, en els seus espectacles de circ i moviment, l’acrobàcia a partir dels conceptes de desequilibri i impuls,i aconsegueix així convertir la caiguda en un salt i viceversa.
Al Teatre Grec enguany presenta Minuit, un espectacle que barreja la dansa i les tècniques
de circ, dues de les disciplines en què s’ha format, i ho amaneix tot amb la música en viu d’una arpa. De nou revisa el concepte de suspensió, el moment en què un objecte llançat a l’aire assoleix el punt més alt de la paràbola abans de començar a caure. Mitjançant la idea de la caiguda, que ja era present a la instal·lació del Panteó de París, Bourgeois aprofita per parlar de les caigudes físiques i
emocionals que sempre són un preludi per alçar-se i començar quelcom nou.
El muntatge també explora la idea onírica de caure. Com si és tractes d’un somni on els protagonistes s’enlairen i cauen sense dolor, Minuit proposa una recerca plàstica que parla de la condició humana a cop de circ, moviment i grans dosis de poesia.
En les seves propostes, Bourgeois s’ajuda de tot tipus d’aparells i dispositius que damunt l’escenari
amplifiquen els fenòmens de la física i els posen al servei del circ. El resultat és un espectacle fet de vertigen i moviments inesperadament harmoniosos que, com el vídeo de Twitter en loop, relaxen i alhora inquieten.
L’espectador no pot deixar de pensar que ens movem, sí, però que sempre acabem al mateix lloc. L’etern retorn nietzschià, la roda del samsara o, simplement, circ i acrobàcia que haurien de ser virals. Sempre. Anem on anem.
Redacció: Neus Molina
Foto: Geeraldine Aresteanu
