El ballarí i coreògraf Sergio Bernal així ho va entendre en una de les seves visites a París i va experimentar en viu, de ben jove, aquella tensió expressiva de l’obra de l’escultor. Fins al punt de mantenir la idea de dedicar-hi una obra, anys més tard, finalitzat el seu pas pel Ballet Nacional d’Espanya, primer com a solista, i durant tres anys i fins al 2019, com a primer ballarí. Moment en què funda la seva pròpia companyia.
Tres són les escultures centrals de l’obra Rodin: Torse d’Homme Louis XIV, també coneguda com a Torse de l’Homme qui tombe (‘Tors de l’home que cau’) ocupa la primera part. És molt explícita la relació temàtica entre el poder del cos, el personatge i la presència escènica del mateix Bernal, cisellat a cop de disciplina clàssica, neoclàssica, flamenc i apunts de contemporània. De fet, l’espectacle beu de totes aquestes fonts, com per representar el moment de connexió que el mateix Rodin va significar per a l’art de la talla i el modelatge.
Per a Sergio Bernal tot és solució de continuïtat i les diverses disciplines de la dansa s’apleguen, com a base necessària per a la construcció del seu discurs coreogràfic. Cap en queda exclosa. De la mateixa manera que en la segona part de l’espectacle aborda altres qüestions d’interès per a l’artista, novament a través de conegudes escultures de Rodin: El petó i El Pensador. Les altres cares de la humanitat, reunides en un gest fixat en marbre i en fosa de bronze, i en referència totes dues a la Divina Comèdia de Dante Alighieri.
Donar vida a aquestes peces, estàtiques però plenes de vida, quietes però en expressió continua, és la gran aposta de l’obra que es podrà veure al Teatre Victòria. Una altra paradoxa que es construeix des dels oposats: la dansa, com a creació efímera; enfront de l’escultura, com a art immòbil. Aquesta mixtura de llenguatges és el que fa realment singular aquesta proposta.
Més informació, imatges i entrades:
