De tant en tant, els catalans ens encapritxem d’algun creador estranger: de Richard Wagner a Henrik Ibsen, passant per Wajdi Mouawad, Javier Daulte o Sergio Blanco. Ara és el torn del director i dramaturg portuguès Tiago Rodrigues, màxim responsable del Festival d’Avinyó des del 2021. Tot i que fa ben bé una dècada que es prodiga per les nostres cartelleres —d’ençà que va presentar António e Cleópatra al Temporada Alta 2016, quan encara dirigia el Teatro Nacional D. Maria II de Lisboa—, darrerament la seva presència s’ha intensificat.
L’any passat, per exemple, el Grec li va programar Hécube, pas Hécube i al Teatre Lliure ens va commoure amb Cor dels amants. Aquest gener, La distance, que es va veure fugaçment al Lliure de Gràcia, es va convertir, sens dubte, en una de les obres de la temporada. Ara, l’actriu Cristina Genebat, traductora de Rodrigues al català, debuta com a directora amb un dels seus textos: En la mesura de l’impossible, que el mateix Rodrigues ja havia presentat, en francès, al Temporada Alta 2024.
L’obra recull el testimoni de diversos cooperants de la Creu Roja i de Metges Sense Fronteres. No són transcripcions literals, sinó relats filtrats “pel sedàs poètic” de Rodrigues. Segons Genebat, l’autor “no inventa res”: parteix d’una idea o peculiaritat del testimoni i la realça escènicament. Per a la directora, la peça parla de “la humanitat dels humanitaris”.
En temps d’angoixa i de desassossec, Genebat defensa que “cal reivindicar la compassió” i posar el focus en aquells que “vetllen i ajuden els altres”. També denuncia la pèrdua d’empatia generalitzada derivada de l’auge de les xarxes socials i la manca de vincles i encontres personals. Afortunadament, recorda que “tots tenim, potencialment, la capacitat d’acompanyar els altres”.
El teatre, art comunitari basat en el vincle entre intèrprets i espectadors, és un espai idoni per homenatjar l’empatia i les cures que, dia rere dia, els treballadors humanitaris lliuren a qui més ho necessita. A l’obra, però, no tot són històries traumàtiques: també hi ha moments tendres. Al cap i a la fi, l’obra reflexiona sobre la capacitat salvífica de la humanitat, però, més enllà de les situacions concretes que es narren, el més rellevant per a Genebat és la mirada íntima sobre com aquests treballadors viuen la seva tasca.
En el seu debut en la direcció, Genebat compta amb la complicitat de La Perla 29 i un elenc format per Màrcia Cisteró, Andrew Tarbet, Joan Amargós i Elena Tarrats. Durant els assaigs han conversat amb treballadores de Metges Sense Fronteres i s’han sorprès en comprovar fins a quin punt els seus testimonis coincidien amb les paraules del text estrenat originalment a Ginebra l’any 2022. La capacitat d’observació i transmutació escènica de Rodrigues no ha deixat de sorprendre’ns d’ençà que una immensa majoria de catalans el vam descobrir amb By Heart (Grec 2019) o Catarina e a beleza de matar fascistas (Teatre Lliure, 2022).
Més informació, imatges i entrades:
