El Teatre Romea acull fins el 20 de setembre el teatre metafòric d’El grito en el cielo, un text d’Eusebio Calonge i dirigit per Paco de La Zaranda que va néixer durant una residència a la Biennal de Venècia.

Creada fa 37 anys a Jerez, La Zaranda, Teatro Inestable de Andalucía la Baja és una de les companyies espanyoles amb més projecció internacional i, segons Borja Sitjà, una manera de fer que “ha marcat generacions”. El director del Teatre Romea confessa que es treu una espina portant el seu teatre de culte, després de cinc anys des de l’última visita dels andalusos a la ciutat, on De La Zaranda assegura que hi troben sempre amics.

SINISTRES ENGRANATGES SOCIALS

Amb l’humor “negre i tendre” que abandera les seves produccions, l’obra burxa en la dimensió humana del dolor i convida a reflexionar sobre la vellesa i la mort: temes tabú en una societat on només té cabuda “el hihí hahá”. Situada en un geriàtric que, d’acord amb el llenguatge metafòric que esgrimeix la companyia esdevé també un espai oníric, mostra uns “engranatges socials sinistres”, explica el dramaturg. “Quan algú ha complert la seva funció productiva, passa a ser una deixalla i s’emmagatzema”, reflexiona Calonge. Alguns personatges, cossos desnonats dipositats en un magatzem d’òrgans deteriorats, accepten el seu final asèptic, però d’altres creuen en seguir somiant.

“Fem un teatre molt metafòric –recorda l’autor–, i El grito en el cielo reflecteix una societat que és com una maquinaria que comença a descompondre’s”. Però no és un teatre de crítica social: “La crítica és cap el propi Art, que es converteix en oci, sense interès de transcendència i comunicació espiritual”, aclareixen. Encaren aquesta fita des de l’esperança, una esperança que cada espectador haurà de trobar a la seva manera, ja que no pretenen donar solucions sinó generar “moltes preguntes”. La manca d’una trama habitual potencia la reflexió, nascuda en le públic en presenciar els successos que exposen.

TEATRE REBEL·LAT

“M’agrada dir que és teatre rebel·lat”, proclama el director, que explica com, sovint, es crea en el públic la sensació d’una comunicació per la que no calen les paraules. “Fem un teatre que, més que fer teatre, és viure una passió, posar en escena el que som o sentim –sosté–. Volem que el teatre parli a través de nosaltres i combregui amb el públic”.

Un teatre metafòric i passional que no vol seguir la vereda: “Estem més enllà de les modes perquè estem més enllà dels plantejaments mercantils”, remata l’autor.

Trobareu totes les dates i horaris de les funcions a la fitxa de l’espectacle: