Esperança. Aquesta és la paraula que per a Abel Folk defineix millor l’espectacle Clavells, un text de la periodista i dramaturga Emma Riverola. “És una funció amb una crítica constructiva, amb ganes d’activar el debat per tirar endavant i projectar-nos cap al futur”, diu l’actor i director. Després de treballar junts a l’obra Puertas abiertas, Riverola i Folk van voler repetir col·laboració. Folk va proposar parlar dels 50 anys de democràcia espanyola i Riverola la va emmirallar amb la Revolució dels Clavells de Portugal, una rebel·lió no violenta que va acabar amb la dictadura del país veí poc abans de la mort de Franco. L’obra comença amb el retrobament de dos antics amics, interpretats per Folk i Sílvia Marsó, que de molt joves van viure aquest episodi històric “amb una grandíssima intensitat, amb energia juvenil i el cap ple d’utopies”. Quan tornen a Espanya, ella es dedica a escriure filosofia política des d’una perspectiva teòrica, mentre que ell intenta posar-la en pràctica i arriba a ser president del govern. Quaranta anys després d’un fet traumàtic que provoca la seva separació, tornar-se a veure els remou personalment i ideològicament. En aquest sentit, Folk destaca de l’autora “la capacitat de comunicar en una mateixa escena el discurs més elevat, més filosòfic, amb el discurs més personal, més quotidià i immediat. I amb molt sentit de l’humor.”
Abel Folk i Sílvia Marsó
Com ja ha passat en altres ocasions, Folk es dirigeix a si mateix. “No és ideal, però ja sé de què va”, admet. Mesos abans de començar els assajos, prepara el seu personatge amb un ajudant actor, així quan comença oficialment pot centrar-se més en la direcció. L’altre rol que ocupa en aquesta proposta és el de coproductor juntament amb la seva companya Glòria Casanovas, amb qui als anys 2000 va fundar Faig Produccions: “Ella era la productora del Flotats quan es va inaugurar el Teatre Nacional de Catalunya“, remarca Folk. Unint l’experiència mútua han produït uns quants espectacles: “Tenim la sort o el privilegi de no estar obligats a produir constantment”, explica. “No ens resulta massa difícil aixecar els projectes perquè quan en presentem un, té cara i ulls”.
Claveles ja fa un any que gira per l’Estat i Folk en destaca la bona acollida: “A la gent de la nostra generació els serveix per recordar històries viscudes. Però també serveix per a la gent més jove que no ho va viure, per contactar amb una realitat que ens ha fet com som”. Ara hauran d’assajar l’obra en català: “No tenia sentit que la Sílvia i jo vinguéssim a Barcelona en castellà”. De moment tenen programades dues setmanes al Teatre Goya i una gira per Catalunya, tot i que no descarten més recorregut: “Si fas l’esforç d’aixecar un espectacle, val la pena mantenir-lo i oferir-lo al màxim de gent possible”. Folk creu que el sistema d’ajudes actual provoca un excés de producció més precaritzada, amb equips i recursos petits i amb projectes de poca vida: “En lloc d’explotar un espectacle tres o quatre setmanes, fem-lo més gros i explotem-lo durant tres mesos”, reivindica. “És el que havíem fet no fa pas tants anys. Han vingut vint-i-cinc crisis, ho entenc. Però són coses que hauríem de reflexionar ara que sembla que la cosa està tirant i que hi ha una voluntat política. Hi haurà nous espais, nous teatres… És un moment per reflexionar com volem ser quan siguem grans.” De moment, però, ell no es pot queixar de falta de feina. En aquests moments té rodada la sèrie La encrucijada, pendent d’estrenar-se a Antena 3. També està rodant la segona temporada de Vintage a 3Cat. I al novembre estarà al TNC amb La corona d’espines, una peça de Josep Maria de Sagarra dirigida per Xavier Albertí amb més de deu intèrprets.
Més informació, imatges i entrades:
