Amb l’estrena de Massilia la companyia La Jarra Azul no només celebra els seus vint-i-cinc anys, sinó que completa una trilogia que va iniciar el 2005, a Mèxic, amb Los niños de Morelia, en coproducció amb la companyia mexicana Conjuro Teatro. Van comptar amb la dramatúrgia de Víctor Hugo Rascón Banda i la direcció de Mauricio Jiménez. Un entramat testimonial d’índole col·lectiva, defensat per cinc joves intèrprets, vehiculava les vivències dels nens que l’any 1937 van viatjar a bord del Mexique –de Bordeus a Veracruz– i els van instal·lar en un internat de Morelia.
La idea de fer una segona obra sobre els vaixells de l’exili sorgeix l’any 2013, quan, de gira per Xile –amb la seva obra 3, 2, 1… ZERO–, la companyia topa amb la història del Winnipeg, i aposta per convertir la novel·la gràfica de Laura Martel en obra de teatre, adaptada per ella mateixa i dirigida per Norbert Martínez. A Winnipeg, el vaixell de Neruda (Grec 2020), en interacció amb objectes i un espai sonor suggestiu i eclèctic, quatre actors ens explicaven la història del vaixell que, gràcies a la intervenció de Pablo Neruda, va portar a Valparaíso més de dos mil refugiats republicans.
Massilia, al Teatre Akadèmia (fins al 6 de juliol), tanca la trilogia dedicada als vaixells de l’exili republicà, en un nou exercici de rescabalament de la memòria històrica. D’entre els més de seixanta vaixells referenciats, van triar el Massilia, a bord del qual l’any 1939 havien viatjat destacats intel·lectuals amb rumb a l’Argentina. El fet que aquells exiliats espanyols es quedessin a viure a Buenos Aires va tenir a veure amb una decisió de Natalio Botana, director del diari Crítica, i també amb la victòria d’un cavall –de nom, Romántico– en una cursa.
Una història d’exili i memòria
Assenyala Óscar García Recuenco, fundador i productor de La Jarra Azul, que les cròniques del periodista espanyol Constantino Esla per al diari argentí La Nación han estat el gran tresor documental de què van partir els creadors de la peça, per bé que van acudir també a altres materials. Van poder, fins i tot, entrevistar-se amb el fill d’aquest reporter, així com amb l’última passatgera del Massilia que resta amb vida: Carmen Bernand, filla de Carmen Antón –actriu de La Barraca i autora del llibre Visto al pasar: República, Guerra y Exilio– i de Gori Múñoz, reconegut artista plàstic.
El muntatge, amb dramatúrgia d’Albert Boronat i Maria Donoso, direcció de Nelson Valente i un elenc integrat per Laura María González, Lluís Marquès, Júlia Molins i Martí Salvat, presenta alguns dels exiliats que van arribar a la capital argentina, alhora que busca el punt de vista més idoni per explicar una història llunyana i molt oblidada que, malgrat tot, ens interpel·la en relació amb els exilis contemporanis, la polarització ideològica enfront del fenomen migratori i el paper dels mitjans en tot plegat. Val a dir, a més, que hi predomina un to desimbolt i es fa un ús orgànic de l’humor. Una molt bona proposta per a aquest Grec.
Més informació, imatges i entrades:
