La programació de dansa d’aquesta temporada del Sant Andreu Teatre porta per títol Dansa o barbàrie i hi podem veure com a imatge de cartell dos ballarins fins al tors amb dos capgrossos penjant de les mans. Es tracta d’una fotografia de l’espectacle Folk as queer, de L’Esbord, dirigit pel dansaire, coreògraf i ballarí Pere Seda.
Pere Seda
L’associació d’idees i imatge és força encertada per plantejar un seguit de qüestions que ens travessen actualment com a societat i que, especialment, la dansa d’arrel està canalitzant. La desorientació i el catastrofisme que ens assolen, i que ens impedeixen projectar-nos en el futur, ens han forçat a preguntar-nos pel valor de la tradició i què n’hem de fer. Davant la barbàrie de la globalització capitalista, la dansa d’arrel proposa anar a buscar allò que ens singularitza com a comunitat i que ens pot unir com a individus, posant-ho en valor des d’una mirada artística.
Aquí és on s’emmarca Seda com a creador, així com altres joves que participen en el Programa d’Impuls a la Dansa d’Arrel —impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat, juntament amb la Fira Mediterrània de Manresa—, que en molts casos parteixen de la seva experiència en el món dels esbarts i les danses tradicionals. És el cas del coreògraf barceloní, que als 22 anys es va graduar al Conservatori Professional de Dansa de l’Institut del Teatre, però que des dels 3 ja participava a l’Esbart Maragall (del qual encara forma part).
El 2022 va presentar a Manresa la seva primera creació, L’Hereu Riera, un solo de carrer en què deconstruïa les formes i codis tradicionals del punt pla des de la dansa contemporània. Amb una coreografia que va seduir tant dansaires com ballarins, aquesta peça va ser una de les primeres temptatives d’articular un discurs i una metodologia pròpia sobre la dansa d’arrel, que Seda ha continuat desenvolupant amb Folk as queer (2024) —la peça que es podrà veure al Sant Andreu Teatre els dies 19 i 20 de desembre. Amb un espectacle de sala per a quatre intèrprets, aquest cop fa un pas més enllà en la deconstrucció dels balls populars i una reflexió encara més desacomplexada sobre l’imaginari i l’estètica tradicionals, entenent allò queer com un gest de transgressió que no només té a veure amb la performativitat del gènere, sinó també amb la identitat cultural.
Justament de la identitat és del que tracta l’altra peça de Seda, Autoodi (2023) —que es podrà veure a l’Espai Texas els dies 31 de gener i 1 de febrer—, creada en col·laboració amb la grallera Sònia Arias i amb la participació de la drag queen Jessica Pulla. Es tracta d’un espectacle més performàtic, que combina música i dansa, on els dos creadors (i amics) es pregunten per les contradiccions de dedicar-se professionalment a la cultura popular, amb el rerefons inevitable de les contradiccions que sentim els catalans respecte a la pròpia identitat.
Una bona oportunitat, per tant, per conèixer l’univers creatiu de Pere Seda i apropar-se a la creació d’arrel com a refugi davant la barbàrie.
Més informació, imatges i entrades:
