L’exitosa sàtira de La Calòrica sobre el canvi climàtic

La companyia La Calòrica recupera al Teatre Borràs l’espectacle que va suposar el seu debut, després d’11 anys de trajectòria, al Teatre Nacional de Catalunya. Aquest nadal gaudeix de De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda, una sàtira sobre el canvi climàtic amb el seu equip habitual d’actors Xavi Francès, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López, Marc Rius, Júlia Truyol i col·laboració especial de l’actriu Mònica López.

L’espectacle, escrit per Joan Yago i dirigit per Israel Solà, ens situa en una doble situació: d’una banda, un congrés de negacionistes amb el problema i, de l’altra basada en fets reals, una reunió de veïns que han de solucionar l’embossament d’una canonada que ha acabat rebentant un dels lavabos d’una comunitat que ens evocarà al mític film d’Àlex de la Iglesia. “És un espectacle col·lectiu que fa temps que volíem fer“, explica el director: “Totes les lluites del món acaben confluint d’alguna manera en el canvi climàtic: capitalisme, populisme, emprenedoria…“. Totes dues parts queden dividides per un monòleg que interpreta l’actriu Mònica López.

De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda reflexiona sobre el tema amb una doble visió: una de més global que evidencia les motivacions dels moviments negacionistes; i una altra de més local, propera i contradictòria, i que podria estar protagonitzada per nosaltres mateixos: “No tolerem el masclisme, l’homofòbia o el racisme, però sí que permetem que hi hagi empreses que continuïn contaminant“, comenta l’autor de l’obra.

Segons la companyia, la peça és una “auca biologista“, que sense voler adoctrinar, parlar de la crisi mediambiental des d’un punt de vista “crític i incisiu“, però també des de l’humor.

Més informació, imatges i entrades a:

Escrit per
download

Periodista i gestor cultural. Responsable de continguts editorials de TeatreBarcelona.com Ha treballat a mitjans com Catalunya Ràdio, El Periódico de Catalunya, La Xarxa, Ràdio 4 o Rac1.

Articles relacionats
Una monstruosa selfie de la lletjor interior

Una monstruosa selfie de la lletjor interior

No deixa de ser una bona paradoxa que el retrat pictòric més literàriament significatiu que mai li van fer a Oscar Wilde sigui, alhora, aquell del qual ningú no sap […]

Quan la ruptura no trenca el vincle

Quan la ruptura no trenca el vincle

Hi ha relacions que s’acaben de cop i d’altres que, malgrat la ruptura, continuen existint d’una manera més difícil de definir. Si fem cas de la quantitat de pòdcasts, reels […]

Ja estàs registrat?
Entrar amb email
Encara no estàs registrat? Crear un compte gratuit