TEATRE LLIURE

La Bella Otero desafia el vers a ‘Prosopopeya’

Escrit i protagonitzat per Pablo Macho Otero, i codirigit amb Emma Arquillué, l'espectacle es podrà veure a l'Espai Lliure

Redacció

La companyia La Bella Otero, formada per Emma Arquillué i Pablo Macho Otero, presenta el seu nou espectacle: Prosopopeya, una peça multidisciplinària en vers que parla de la identitat i que es podrà veure del 16 de gener al 9 de febrer a l’Espai Lliure de Montjuïc.

Després del seu darrer muntatge, A fuego, la companyia repeteix la mateixa fórmula: un text Macho Otero protagonitzat per ell mateix i codirigit amb Arquillué. En aquesta ocasió, gira entorn de l’enigma de la identitat i va néixer d’un moment de crisi existencial de l’autor, en què es va plantejar què és el jo. “Realment, vaig perdre completament les nocions de la identitat. Crec que és una cosa cada cop més comuna ara mateix, amb les xarxes i amb el fet d’estar-nos mirant des de fora contínuament”, explica.

Macho Otero interpreta un dramaturg en plena crisi existencial que, a força d’escriure paraules per a d’altres, ja no sap qui és. Per tornar a trobar-se, decideix anar a buscar-se allà on prenen vida els personatges: dalt d’un escenari. Hi descobreix una figura desconeguda de la mitologia grega que al·legoritza l’origen del teatre: Prósopo –que en grec vol dir màscara o rostre–, un personatge capaç d’interpretar-los tots menys ell mateix.

El muntatge, doncs, es desenvolupa en dues trames en paral·lel. D’una banda, la narració del mite de Prósopo, en què els personatges mitològics són encarnats amb màscares per Arnau Comas. De l’altra, el viatge intern que fa el dramaturg en descobrir el mite. La funció s’acompanya de l’espai sonor i la música en directe de Santiago Aguilera.

El text, de Macho Otero, està escrit en vers. “Personalment, abans d’escriure teatre, escrivia poesia i sempre m’ha inspirat molt el Segle d’Or. Vam trobar que seria molt interessant barrejar l’univers mitològic amb el vers”, explica l’autor, per trencar així la visió del vers com una cosa antiga i reivindicar que pot ser divertit, amè, ple de sentit de l’humor i una festa del llenguatge i dels dobles sentits. “El vers dona virtuosisme al text perquè implica que, tot i estar dins d’una estructura molt marcada, s’ha de trobar la llibertat per explicar el que es vol dir”, afegeix Arquillué.

Més informació, imatges i entrades a:

Escrit per

Teatre Barcelona és el mitjà de comunicació escènic de referència a Catalunya. Cada setmana t’actualitzem amb les millors novetats, entrevistes, reportatges exclusius, seleccions d’espectacles, pòdcasts… No et perdis res del que passa a la cartellera teatral!

Articles relacionats
Els monstres i les pors de Josep Maria Miró

Els monstres i les pors de Josep Maria Miró

La por és una de les principals obsessions de la dramatúrgia de Josep Maria Miró. A El principi d’Arquimedes, que torna el 20 d’agost a l’Espai Texas, sospita d’un possible […]

Shakespeare a la fresca

Shakespeare a la fresca

Com cada estiu, Parking Shakespeare torna a omplir l’espiral del Parc de l’Estació del Nord amb teatre gratuït i a l’aire lliure. Del 3 al 28 de juliol, la companyia […]

Les engrunes del somni americà

Les engrunes del somni americà

Explica Sergi Pompermayer, que sempre ha tingut una relació especial, contradictòria amb el continent americà. Una relació que bascula entre l’amor i l’odi. Pel pare que venia d’allà i de […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!