publicitat

La batalla actual de Joana d’Arc

Redacció

Pablo Ley porta a escena una versió lliure i actual de Joana d’Arc interpretada per Raquel Ferri i la música en directe de Xavi Gamazo a la Plataforma I+D.

TEATRE_BARCELONA-batalla_campal_joana_3

Joana d’Arc moria cremada el 30 de maig de 1431 a la plaça del mercat vell de Rouen, després que un tribunal eclesiàstic la condemnés per bruixeria i heretgia. Abans, la donzella d’Orleans, que acabaria convertida en heroïna nacional i santa patrona de França, havia unit el país en un moment crític i havia donat un gir decisiu a la guerra dels Cent Anys. Pablo Ley, que fa molts anys que tenia ganes de fer una versió lliure del personatge de Joana d’Arc, ha adaptat la història, aprofitant la mateixa energia i la mateixa innocència de la noia que, amb 17 anys, va alliberar la ciutat d’Orleans el 1429, però situant-la a l’actualitat.

Fascinat per “l’estranya bogeria que la fa creure en contacte amb sants i arcàngels” i amb el caprici “de nen adult” de jugar dalt de l’escenari amb una armadura de debò, una espasa de debò i amb molta sang de mentida, Ley porta a escena aquesta batalla contra els mals del món actual, Joana 2015 Batalla Campal. Un treball que surt del personatge històric, el mite francès que posa l’accent en l’Edat Mitjana i en la constitució mítica d’una Nació i que s’escapa de la seva vessant mística i romàntica, per tal d’explorar la condició infantil d’una Joana d’Arc que pogués viure al segle XXI.

TEATRE_BARCELONA-joana_batalla_campal_2

Raquel Ferri es posa a la pell d’aquesta Joana 2015 acompanyada amb la música de Xavi Gamazo. Però no només això, sinó que ha fet un treball previ amb Ester Villamor i el mateix Pablo Ley per tal d’explorar el seu propi material biogràfic i trenar totes dues històries. I és que Ley està convençut que Joana d’Arc necessita algú que s’integri amb el personatge de forma natural, “sense haver d’esforçar-se”. L’espectacle, així, pren forma amb improvisacions i records de la seva infantesa (la vida a un petit poble valencià, Montaverner, els jocs, els Reis Mags, l’àvia) per acabar conformant el personatge i la història que volen explicar: la sortida del poble, la batalla, el judici, l’execució “i l’ascens cap a la llum”. Tot, amb un convenciment: “si no se l’ajuda amb l’energia d’una veritable Joana d’Arc contemporània, el món global (i complicat) actual no trobarà una sortida”.

Text: Mercè Rubià

Escrit per
Articles relacionats
‘Les noces de Fígaro’ per Catalunya

‘Les noces de Fígaro’ per Catalunya

La grandesa de Le nozze di Figaro consisteix a transmetre una sensació de realitat, tant pel que fa al tractament dels personatges com per les situacions de l’obra, molt superior a la […]

Quan Girona exporta cosmopolitisme

Quan Girona exporta cosmopolitisme

En els anys posteriors a la gran crisi del 2008, la programació de teatre internacional va quedar pràcticament proscrita als teatres de Barcelona, amb l’única excepció constant del Festival Grec. […]

La Perla 29 aposta pel poder de la paraula

La Perla 29 aposta pel poder de la paraula

“Ens agrada pensar que al teatre podem dirigir tanta acceleració, reviure la vida que es plega durant una estona sobre si mateixa per intentar comprendre-la millor”, ha dit Oriol Broggi, […]

Comentaris
  • valentina dimitrova

    Raquel Ferri actua de una manera verdaderamente sincera y influyente, la puesta en escena es bastante interesante, pero la contemporánea Juana no te pone preguntas, te vas de la sala y no tienes idea por qué la han hecho otra vez.

    Respondre
    18/10/2015