Julio Manrique aposta per una versió molt actual de ‘Les tres germanes’

Ruben Garcia

El Teatre Lliure proposa, fins al 17 de gener, una nova mirada de l’obra Les tres germanes d’Anton Txèkhov, en una adaptació feta per Julio Manrique, Marc Artigau i Cristina Genebat.

L’obra, que compta amb un repartiment encapçalat per la mateixa Genebat amb María Rodríguez i Elena Tarrats, fa un retrat d’una aristocràcia enclaustrada en un món decadent incapaç d’afrontar canvis i que està a punt de ser substituïda per l’emergent burgesia.

Les tres protagonistes s’han quedat sense pare i, en paraules de Julio Manrique, “aquest fantasma ho impregna tot, elles viuen en una ciutat petita, gris, avorrida, i no deixen de dir-se que volen marxar a Moscou, sortir d’on estan, buscar el territori de la seva infància, idíl·lic, de felicitat“.

La nova versió, tot i que és fidel a l’estructura i essència del text original, proposa, per una banda, una nova visió més moderna, protagonitzada per dones d’avui amb inquietuds, reptes i canvis actuals com el canvi climàtic. “Hem preservat l’ànima de l’obra però han canviat les formes“, comenta el director, i afegeix: “Les preguntes que planteja l’obra estan vigents: ¿què quedarà de nosaltres? ¿Què estem fent bé i què no? ¿Quin món deixarem?“.

Les tres germanes compta amb una espectacular escenografia dissenyada per Lluc Castells: uns murs de vidre que separen el pati de butaques de l’escenari i que emulen la gran i claustrofòbica bombolla on viuen els personatges i de la qual no en saben com escapar. “Els personatges són com hàmsters. Viuen en una presó infinita. Es moren per escapar però no són capaços de trobar la sortida“, explica el director. L’actor Ivan Benet continua:  “Veurem les misèries d’una família que, en el fons, són les misèries de tots nosaltres. Al cap i a la fi, ¿qui pot presumir avui de portar la vida que somiava? ¿Qui és plenament feliç? Desgraciadament, tots perseguim el que no tenim“.

Completen el repartiment Lluís Soler, Ivan Benet, Carme Fortuny, Mireia Aixalà, Marc Rius, Joan Amargós i Jordi Rico.

Més informació i entrades:

Articles relacionats
Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari