Per Oriol Puig / @ori_uri
A Viejo amigo Cicerón, Josep Maria Pou (Mollet, 1944) es fica en la pell del jurista, orador, polític i pensador, mort el 43 aC per defensar els valors de la democràcia quan el seu amic Juli César volia abolir la legalitat republicana per construir el gran imperi romà. A escena conviuen el passat, Cicerón amb la seva filla Túlia (Miranda Gas) i el seu escrivà, l’esclau Tirón (Bernat Quintana), i el present, un professor i dos alumnes que tracten d’indagar i investigar sobre la figura de l’històric pensador. En una trama escrita per Ernesto Caballero en la qual es pot obtenir una lectura contemporània, amb el rerefons de la situació política espanyola actual. Amb aquesta obra, Josep Maria Pou suma al seu extens currículum un altre personatge clau en la creació del pensament occidental, de nou sota les ordres de Mario Gas.
TEATRE BARCELONA: Quines lliçons de vida ens ensenya Cicerón?
JOSEP MARIA POU: Que és fonamental respectar les lleis. La seva obstinació a aconseguir que es respectés la legalitat el va portar a enfrontar-se al seu amic íntim, Juli Cèsar. Va conspirar per matar-lo, i això li va costar la seva vida.
Una vida dividida entre el poder i la raó?
És un garant del compliment de la llei a costa de tot. Representa la defensa de la legalitat com a valor moral enfront de la degradació del sistema polític. Cicerón és un home polític, un amant i defensor de les lleis i el dret, un home conseqüent i capaç de tot pel bé de la democràcia que té molt a dir als polítics d’avui i a la societat d’avui.
Un polític excepcional.
Un polític excepcional en un món de mesquines ambicions personals, deslleialtats i petits tripijocs tan propis de la vida pública des de llavors.
Vaja, que la seva figura ens permet reflexionar i pensar el món d’avui.
Cicerón és un personatge que ve des de la llunyana Roma per explicar-nos coses molt útils que li van passar fa més de 2000 anys. Les seves experiències poden servir per a nosaltres com a ciutadans i per una certa classe política si vénen a veure l’espectacle.
La política ha acabat quedant-se en mans de qui parla més alt, de qui crida més?
Al meu parer, les paraules de Cicerón durant el seu desterrament al sentir-se frustrat per no poder aportar la seva eloqüència des de la tribuna són aplicables avui en dia, ja que parla sobre la necessitat del compromís dels intel·lectuals en la política. Per desgràcia aquest país ha retirat a molts intel·lectuals, gent pensant, catedràtics universitaris que quan opinen donen raons molt clares però molta gent no vol saber-ho ni llegir-los.
L’home actual està més connectat que mai, però també està més sol que mai?
Estem més atabalats i més pressionats que mai amb notícies que arriben contínuament, més enllà que siguin o no falses. Per això, al meu parer, cal un lloc on concentrar-se, pensar, deixar-se endur per l’esperit i d’altres coses.
Amb aquesta obra, Josep Maria Pou suma al seu extens currículum un altre personatge clau en la creació del pensament occidental.
Al llarg de cinquanta anys de carrera m’han arribat molts i molt bons personatges, com aquest Cicerón, com el Sòcrates, el rei Lear, el capità Ahab de Moby Dick o el personatge de ‘La cabra o Qui és Sylvia?’, l’obra que vaig protagonitzar i que va suposar el meu debut com a director.
Per quin personatge donaria la vida?
Hauria donat la meva vida per poder interpretar a Willy Loman a ‘La mort d’un viatjant’, al professor Higgins a ‘Pigmalió’ o Cyrano de Bergerac. Són tres personatges que des que jo tenia 20 anys, quan començava en això, vaig somiar que algun dia podia interpretar. Ja sóc excessivament gran per aquests personatges.
Després de 50 anys dedicats al teatre, al públic, va agafar les regnes del Romea el mes de febrer, aviat farà un any. Satisfet amb la gestió?
El Romea ja té prestigi per si sol, una trajectòria i una tradició. No he fet grans canvis, sí que hi he posat el meu granet de sorra, la meva personalitat com a director, mantenint un nivell alt de programació. També he volgut recuperar el que es va interrompre per la crisi: establir sinergies amb altres centres i impulsar produccions que el Romea sol no pot fer. Aconseguir la complicitat d’Espanya i d’Europa és un dels meus reptes.
Un temporada caracteritzada per grans retorns.
Presumeixo de poder comptar amb Núria Espert 35 anys després de la seva última actuació al Romea, amb aquest magnífic ‘Romancero gitano’ dirigit per Lluís Pasqual. Després de ‘Casa de nines. 20 anys després’, Sílvia Munt i Emma Vilarasau, tornaran a treballar juntes a ‘Eva contra Eva’, una comèdia de Pau Miró inspirada en el clàssic ‘Eva al desnudo’. Clara Segura debutarà com a directora amb ‘Cobertura’, una reflexió sobre l’amor en l’era digital que protagonitzarà amb Bruno Oro, autor del text al costat de Alejo Levis. Completem l’aposta pels autors contemporanis i les produccions pròpies amb ‘Jerusalem’, de Jez Butterworth, amb un immens Pere Arquillué com a protagonista d’aquest cant a la llibertat dirigit per Julio Manrique. El ‘shakespeare’ que acomiadarà la temporada suposa un altre interessant retorn al Romea: el de Calixto Bieito.
