Amb una trajectòria que travessa la pràctica artística, la recerca acadèmica i la gestió cultural, Verónica Pallini és una dona entusiasta que ha capitanejat els 20 anys de L’Autèntica Teatre, convertint el teatre en un espai d’investigació, compromís i innovació. Doctora en antropologia social, actriu, directora i docent amb més de tres dècades d’experiència pedagògica, va fundar Porta 4 al barri de Gràcia, embrió del que avui és la sala del carrer Martí, a Gràcia. Des del 2020, L’Autèntica impulsa una línia de creació pròpia que combina instal·lacions immersives per a la primera infància amb projectes de teatre documental centrats en la investigació social i les noves dramatúrgies.
Com va començar L’Autèntica, fa 20 anys?
Tot va començar el 2006, amb classes de teatre i la posterior fundació de Porta 4 el 2009-2010. El projecte es va enfocar a proveir una plataforma per a companyies. Després d’un canvi de seu i d’enfocament el 2019, l’escola es va reanomenar L’Autèntica, centrant-se en l’exhibició dedicada a la primera infància (0-6 anys) i expandint la productora amb línies d’instal·lacions immersives per a la primera infància i teatre documental.
Així, el germen va ser una escola de teatre?
El maig del 2006 jo oferia classes de teatre a casa meva, després d’assessorar diversos governs en polítiques culturals, però sentia la necessitat de tornar a l’essència del teatre. El primer grup d’estudiants que vaig tenir va ser molt especial i va motivar la fundació de l’escola i la meva posterior tesi doctoral sobre el procés creatiu de l’actor des de l’antropologia. Però el 2009, la pujada del preu del lloguer a causa de l’especulació immobiliària va fer que ens traslladéssim a un local a Gràcia, on va néixer la sala Porta 4.
I en aquell moment és quan va arrencar l’exhibició, oi?
Sí, Porta 4 va sorgir el 2009-2010, en plena crisi, juntament amb altres sales batejades com “les sales de la crisi”, com la Flyhard, l’Atrium o l’Akadèmia. Jo mai no he volgut programar, no és el meu camp, però vam decidir crear un espai de plataforma per a companyies perquè feien falta llocs d’exhibició. El projecte va créixer ràpidament i vam incloure una gran cartera de cursos de teatre i cinema per a totes les edats. L’espai es va quedar petit, però volíem quedar-nos a Gràcia; és un barri fantàstic. Ens va costar deu anys, però finalment ho vam aconseguir.
“L’Autèntica és un concepte que simbolitza un valor vital: ser autèntic, sense capes socials”
I Porta 4 es va convertir en L’Autèntica?
La necessitat d’exhibició per a adults que Porta 4 volia cobrir havia anat millorant gràcies a l’aparició de diverses sales. Amb el nou espai, vam canviar l’enfocament cap a les infàncies i vam establir una programació d’espectacles per a nadons, mantenint l’escola per a infants, joves i adults. Vam crear una sala d’exhibició dedicada específicament als nens. El canvi de línia va coincidir amb el canvi de nom a L’Autèntica.
Entenc que buscàveu autenticitat, amb aquest nom.
Sí! L’Autèntica és un concepte que simbolitza un valor vital: ser autèntic, sense capes socials. I en el teatre, buscar l’autenticitat en cada actor. L’autenticitat, com a valor, és el que et diferencia. En el teatre, un autor “autèntic” és allò que s’ha d’aconseguir.
Canvi de nom, de línia i de programació.
El canvi de nom de L’Autèntica es va anunciar una setmana abans de la pandèmia, el 2020! La productora, que ja tenia una entitat internacional amb equips i gires mundials, va créixer durant la pandèmia i a dia d’avui té dues línies fonamentals: instal·lacions immersives per a la primera infància, per una banda, i teatre documental, per l’altra, ambdues enfocades en nous tipus de públic, llenguatges estètics i innovació. Les instal·lacions immersives per a nadons han estat molt ben rebudes i estan de gira internacional.
Amb quins espectacles?
Són Flow i Soc natura, i properament presentarem Colors. Anteriorment, havíem presentat una instal·lació audiovisual sobre els quatre elements de la natura, que va ser la primera i va estar de gira durant quatre anys. Aquests espectacles, tot i ser diferents en format, busquen sempre ser experiències col·lectives amb una forta vivència teatral corporal.
Heu notat diferència en la recepció de la peça en funció del país on l’heu presentat?
Sí, i tant! Encara que siguin nens tan petits, ja hi ha condicionants culturals i socials. Recordo que a Colòmbia els nadons no es movien perquè estaven acostumats a estar quiets. L’efecte de la socialització es nota des que són molt petits.
“Generem futurs espectadors i creem un espai de pertinença per als infants”
Per què consideres important l’accés al teatre en la primera infància?
Ens basem en la psicologia evolutiva. És fonamental per al desenvolupament cognitiu i psicomotriu dels nadons, amb la premissa que les experiències escèniques han de ser espais de llibertat, trencant la convenció teatral. L’experiència se centra en el fet que els nadons són els protagonistes i interactuen amb el fet escènic. Els nens, facin teatre o el vegin, es transformen! A més, generem futurs espectadors i creem un espai de pertinença per als infants.
A part de la línia dedicada a la primera infància, heu tingut en cartell durant diverses temporades l’espectacle sobre masculinitats No entenc els homes.
És l’altra línia de creació de la productora: el teatre documental. No entenc els homes va sorgir d’una investigació sobre homes cisgènere motivada pel silenci al seu voltant, malgrat el patriarcat. El projecte de recerca, subvencionat per la Generalitat, va incloure cinquanta entrevistes i grups focals i va comptar amb el suport del Centre de Masculinitats de l’Ajuntament. L’obra, inicialment pensada per a homes majors de quaranta anys, va interpel·lar fortament els joves d’instituts, fet que va portar a un nou projecte sobre masculinitat amb joves.
Sembla que els joves se senten atacats pel feminisme…
Sí, i per això estem preparant un nou projecte site specific per a joves anomenat Collons, en col·laboració amb el dramaturg argentí Marco Canales. Aquest treball, centrat també en la masculinitat, començarà a Barcelona i després viatjarà pel món. L’obra interpel·larà la intel·ligència artificial com una eina que ha impactat en la societat. Hi ha xavals psicoanalitzant-se amb xatbots.
Teniu un altre muntatge, Gràcia Autèntica, un passeig pel barri amb auriculars.
Gràcia Autèntica és un site specific auditiu que ret homenatge al nostre barri. Aquest projecte utilitza un nou llenguatge escènic i explica una història a través de les places emblemàtiques de Gràcia, recreada especialment per a nens, amb rumba catalana. Continua vigent i el presentem per cicles, per exemple durant les Festes de Gràcia.
Escola, producció, exhibició, gires… L’equilibri no deu ser fàcil. Com ho manegueu?
És un gran treball en equip. Som un gran grup de professionals, totes dones. Comptem amb unes treballadores que fan un treball d’elit en gestió cultural, assegurant la professionalització i cuidant els processos amb gran rigor. L’èxit i arribar als vint anys de trajectòria es deu a la voluntat i a la sort d’haver-nos trobat amb un equip de dones altament competents. Podem afirmar que som unes entusiastes de la nostra feina.
A L’Autèntica també heu estat testimonis que el teatre com a eina d’inclusió.
Aquest és un tema que tant jo com Eli Ruiz hem impulsat durant uns deu anys, treballant amb diversos col·lectius. L’equip ha d’estar preparat per gestionar diferents problemàtiques, ja que el teatre implica l’exposició de registres expressius i aspectes psicològics. Vam tenir una nena amb autisme que va viure un procés preciós en un casal, on l’ambient de llibertat va permetre que fluís i s’expressés. La comprensió en el teatre va més enllà d’allò racional.
“El teatre a les escoles es limita a una mostra de final de curs, una pràctica molt antiteatral”
En alguna ocasió has afirmat que el teatre és un dret cultural i no un luxe. Com es podria materialitzar això en el món on vivim?
Una manera seria afegint una assignatura obligatòria impartida per especialistes en pedagogia teatral que estiguin en actiu; seria molt valuosa. El teatre ofereix eines per al desenvolupament de la consciència, l’expressió pública, la seguretat i l’empatia; ajuda a combatre la por a expressar-se. Actualment, el teatre a les escoles es limita a una “mostra de final de curs”, una pràctica molt antiteatral que fa que els nens no puguin connectar amb l’essència del teatre.
Com definiries el futur de L’Autèntica?
Em venen al cap les paraules “recerca” i “innovació”. La recerca constant inclou investigar des del vessant social. I continuarem sempre amb la innovació estètica. Per a mi, la recerca i la innovació van de la mà.
