Per Oriol Puig / @ori_uri
Feia tretze anys que la parella escènica formada per Bob Wilson i Isabelle Huppert no tornava a pujar a l’escenari. Després d’Orlando i Quartett, l’actriu francesa interpreta Mary Said What She Said, un monòleg de Darryl Pinckney que analitza l’existència de Maria Stuart, reina d’Escòcia.
Sota la seva aparença menuda i fràgil s’amaga una intèrpret de forta personalitat, que intenta treballar sempre que pot amb els més grans i no dubta a triar personatges. Medea, Joana d’Arc, Orlando o Hedda Gabler són alguns dels seus papers més aplaudits al teatre. És habitual que se li pengi l’etiqueta de diva. En aquesta professió, quan un intèrpret té una idea molt clara del que vol, corre el risc de ser considerat un capritxós. Passa especialment amb Isabelle Huppert (París, 1953). Potser per això, quan parla no és només una actriu, sinó algú que, assegura, “utilitza el teatre com una manera d’entendre l’existència”.
El sempre inventiu Robert Wilson ha ofert a la gran Isabelle Huppert el tron de la reina Maria d’Escòcia, la sobirana que, a causa de les seves passions, va perdre la corona. Una existència, plena d’elements dramàtics i d’enigmes encara per resoldre, que el Grec més anglosaxó porta a Barcelona. És la segona vegada que l’actriu francesa trepitja la capital catalana: hem de remuntar-nos en el temps, al 2005, per recordar-la fent de Hedda Gabler al Teatre Lliure. I ho fa acompanyada d’un dels seus directors fetitxe, el nord-americà Robert Wilson, pare del minimalisme.
És el segon monòleg que Huppert assumeix amb Wilson com a director després de l’Orlando de Virginia Woolf que es va estrenar el 1993. Tots dos també van fer un memorable Quartett de Heiner Müller el 2006 a París. “Per mi, Wilson és un geni. Ha inventat un llenguatge, a l’hora que una manera de captar i portar a escena el temps i l’espai. És una persona excepcional per tot el que fa”, assegura l’actriu, “perquè ell té la capacitat de pensar en forma abstracta”. En una producció del Theatre de la Ville, Wilson signa no només la posada en escena, també l’escenografia i la il·luminació de l’espectacle, que compta amb música original del famós compositor Ludovico Einaudi i vestuari de Jacques Reynaud.
Per a la seva nova col·laboració, l’actriu francesa i el director nord-americà han optat per invertir en el tràgic i tumultuós destí de Maria Stuart. A Mary Said What She Said, text de l’escriptor afroamericà Darryl Pinckney, descobrirem a la reina de França i d’Escòcia el dia abans de la seva decapitació. Som a l’any 1587, al Castell Fotheringhay, al nord d’Anglaterra. Maria Stuart, presonera de la seva cosina Elisabet, replanteja les vicissituds de la seva vida. “Fins i tot, després de 19 anys de captiveri, es prepara per morir com a màrtir, defensant una causa”, diu Huppert.
Els antagonismes religiosos, les intrigues de la cort, les exaltacions de l’amor, el dolor de la traïció i la mort: una fuita teatral cap a una existència extraordinària. L’espectacle està dividit en tres parts: la reflexió, la captivitat i l’execució. Mary Said What She Said és una història d’amor, poder i traïció sobre una dona que va encarnar exemplarment el desig irreprimible de la llibertat. “Fugir era el seu destí i així va acabar el seu regnat. Ella no va tractar de salvar la seva vida. Ella va tractar de perpetuar-se”, explica l’intèrpret. S’endevina, per tant, un paper a mida de tot el talent d’Isabelle Huppert. No és difícil aventurar que Isabelle-Maria-Huppert-Stuart, serà la veritable reina del Grec.
