iMe, la incomunicació d’un futur molt present

Redacció

Després de l’èxit del passat juliol i sis setmanes a Madrid, iMe, de Dara Teatre, torna al Tantarantana. Roc Esquius signa i dirigeix una comèdia d’un futur extremadament proper on les xarxes socials erosionen les relacions humanes i converteixen aquells qui tenim al costat en uns estranys.

TEATRE_BARCELONA-iMe-DaraTeatre-REVISTA_2

No es toquen, no comparteixen emocions, no surten al carrer. L’Ambre (Isidre Montserrat), la Beta (Roser Tapias) i la Cala (Núria Deloufeu) viuen al mateix pis, però ni tan sols es miren a la cara. Com tothom, porten integrat el seu dispositiu iMe, que els permet comunicar-se les 24h del dia únicament a través de les xarxes. Però avui -i per primer cop- el dispositiu s’ha penjat, i ara es veuen obligats a enfrontar-se a un món desconegut: no funciona cap eina electrònica, no tenen més que la seva companyia. “Els costa mirar-se a la cara i parlar-se, senten violada la seva intimitat, però la necessitat de supervivència farà aflorar una nova comunicació entre ells”, explica Esquius, que interpreta en David, el quart personatge, un blogger que passarà d’un món virtual on tot ho sap, a un món real on “no sap fer massa res”. “Són quatre personatges molt diferents que afronten la situació de diferent manera: mentre que una es deixarà portar pels impulsos i voldrà descobrir el món de les emocions, altres es veuran sobrepassats per la situació i hi haurà qui voldrà sobreviure a qualsevol preu”.

iMe parla d’avui, del moment que vivim. Ens sentim molt comunicats, però sovint ens relacionem igual amb un amic que està a l’altra punta del món que amb el que és aquí, perquè ho fem a cop de whatsapp. Només cal mirar les taules dels restaurants, amb famílies senceres amb els ulls a la pantalla o nens enganxats a la tauleta perquè els adults estiguin tranquils”, diu Esquius. “Nosaltres el que hem fet és estirar del fil, fer que absolutament tota la comunicació sigui a través de la xarxa i que, en petar, calgui començar de nou”.

UNA OBRA QUE GENERA PREGUNTES

L’obra genera moltes preguntes, però no resol els conflictes. “Partim des d’un problema i acabem amb setanta. No es tracta de dir si és bo utilitzar o no les xarxes, sinó plantejar-nos dubtes sense jutjar”, segueix el director. I és que aquest és, precisament, el motor de la companyia Dara Teatre. “Ens agrada jugar a plantejar-nos dubtes, a posar damunt l’escenari allò del que es parla al cafè, allò que es detecta que comença a passar, però que encara no té nom”, expliquen. “Aquesta és la nostra manera d’entendre el teatre. Volem entretenir, fer-ho passar bé al públic, però alhora generar debat i opinió”.

Amb aquesta mateixa premissa, a partir del 30 de març tornaran a ser a el Tantarantana amb Mars Joan, una obra amb home que vol anar a Mart per no tornar, un reality que està a punt per cobrir-ho tot i el seu entorn, riu, plora i es remou.

TEATRE_BARCELONA-Ime-REVISTA_1

CONNEXIÓ AMB EL PÚBLIC

Dara Teatre porta només un any treballant com a companyia, però ha establert una connexió especial amb el públic. “Hi ha molta gent que ha vist l’obra més de dues vegades, gent que repeteix perquè vol portar-hi amics i fins i tot un espectador que ha vingut deu cops!”. A aquest últim, fins i tot li han donat un diploma. I no és per menys, aquest vincle que aconsegueixen amb l’espectador i el boca-orella va permetre que el Tantarantana s’omplís durant el juliol, malgrat la gran oferta del Festival Grec, que se n’anessin sis setmanes a Madrid i que ara tornin a la cartellera.

Text: Mercè Rubià

Articles relacionats
Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari