‘Il n’est pas encore minuit…’, les acrobàcies inspirades en els Minyons de Terrassa

Mercè Rubià

Els Minyons de Terrassa fan pilars espectaculars a la muntanya Montserrat i també inspiren espectacles de circ. Ni més ni menys que de la francesa Compagnie XY, una de les companyies de circ més interessants del panorama internacional. Il n’est pas encore minuit… combina castells, lindy hop i circ en un espectacle d'”acrobàcies que parlen”.

TEATRE_BARCELONA-il_nest_pas_encore-REVISTA_1

En un escenari nu -per primer cop a l’aire lliure i circular- 22 acròbates exploren la relació entre l’individu i el grup a partir del llenguatge físic i l’acrobàcia inspirant-se en el lindy hop i els castells. Concretament, en la feina dels Minyons de Terrassa, amb qui van estar treballant per aprendre’n la tècnica, que després han anat evolucionant. El culpable és Tomàs Cardús, ex-integrant de la companyia i Minyó, que va apropar al món casteller a la companyia durant la creació de Le Grand C. Un espectacle que precisament va suposar el Premi Ciutat de Barcelona de Circ 2013 a la Compagnie XY “per l’excel·lència en les tècniques acrobàtiques i d’equilibri, l’eficaç dramatúrgia de la posada en escena i el treball d’investigació a partir de la tradició castellera”.

Segons explicava Cardús a l’estrena de l’espectacle a Terrassa, la companyia va participar en diversos assajos de la colla i van quedar “bocabadats” en veure com persones sense una preparació física especial feien construccions “enormes”.

TEATRE_BARCELONA-il_nest_pas_encore-REVISTA_2

L’acròbata Gwendal Beylier explica a la presentació del Grec que han estat dos anys treballant les figures tècniques i un mes i mig posant-ho en ordre, donant-li la forma artística. Per la companyia la part tècnica és molt important, però “el circ és un art d’acció i, en el cas d’XY, aquesta acció es col·lectiva”. Així, també hi ha una part de creació col·lectiva molt important. A més, l’essència dels seus espectacles és el qüestionament constant dels conceptes de treball, solidaritat, esforç i, en especial, de la relació de l’individu amb el grup, “posant en evidència les forces i febleses del col·lectiu”. Per Ramon Simó, director del Grec, el lema de la companyia podria ser aquella dita que diu que ‘si vols anar ràpid, ves-hi sol, però si vols anar lluny, ves-hi acompanyat’.

A Il n’est pas encore a minuit… aquest espai de trobada, de convergència entre individus i generacions l’han trobat a través del lindy hop. Aquesta dansa, nascuda a Harlem sobre l’energia del swing, els serveix com a “camp de joc i contrapunt de l’acrobàcia” per “deixar anar i refermar les singularitats de cadascú”. El coreògraf Loïc Touzé ha estat el còmplice necessari per tal de potenciar el ritme i la visió de l’espai.

La Compagnie XY va néixer l’any 2005 de la mà d’Abdel Senhadji i Mahmoud Louertani, dos professors del Centre des Arts du Cirque de Lomme de Lilla (França).

Text: Mercè Rubià

Escrit per
Mercè Rubià TWITTER

Periodista. Teatrera. Enamorant-me de la dansa i el circ. Advertència: Si la majoria de recomanacions tenen molts aplaudiments no és per falta de criteri (que potser també), sinó perquè prefereixo parlar de les obres que m’han agradat. Molt lluny de voler fer (o ser) crítica.

Articles relacionats

Els dilluns també hi ha teatre

“Els dilluns no existeixen per al teatre”… s’ha dit tradicionalment del dia que el sector teatral s’ha agafat per descansar. Avui en dia, però, aquesta afirmació va perdent el sentit […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!