Dos veïns, un replà i una pregunta: Ets jueu? Josep Maria Flotats torna al Lliure de Gràcia amb una comèdia de Jean-Claude Grumberg que aborda la identitat, la tolerància i el dret a la diferència. Ser-ho o no (per acabar amb la qüestió jueva) estarà en cartell del 28 d’octubre al 6 de desembre.
Fa 37 anys, però les parets del Lliure encara recorden l’últim cop que Flotats va trepitjar l’escenari de Gràcia. Protagonitzava un Eduard II a les ordres de Lluís Pasqual (actual director del teatre) i no només va ser un èxit clamorós, sinó que a més suposava el retorn a Catalunya després de triomfar a París. Ara, a només un any de celebrar el 40è aniversari, Pasqual li ha donat carta blanca per fer l’espectacle que ell vulgui. La tria ha estat una obra que parla sobre la tolerància i el dret a la diferència, Ser-ho o no. Un text de 2013 escrit pel dramaturg francès Jean-Claude Grumberg, autor d’una trentena d’obres representades a diversos països que fins ara mai s’ha pogut veure a l’Estat espanyol.
Grumberg, fill i nét de deportats Auschwitz, s’endinsa en la vida de dos veïns d’una mateixa escala amb vivències, coneixements i conviccions antagòniques. Un és jueu i l’altre un jove que troba aquesta informació navegant per internet. Durant les seves trobades al replà es posaran de manifest la seva manera d’entendre el món, sempre amb un fil que traça la qüestió de la identitat, col·lectiva i personal. Qui som? D’on som? Què hem esdevingut? Un teatre polític en clau de comèdia “que evoca la memòria històrica per discernir la violència o l’absurd del present”, explica Flotats. “Un dels valors de Grumberg és que té una obertura d’esperit absoluta i total. En la seva obra mai hi ha cap pinzellada de revenja”.
Flotats creu que els textos del francès interpel·len l’espectador perquè l’herència del teatre de l’absurd té una càrrega humana profunda. “Fa riure a partir de coses molt greus, amb la distància i la intel·ligència necessària per poders-se carregar d’ironia i humor”, fins i tot “s’ha dit d’ell que és l’autor tràgic més còmic”.
L’EFECTE ARNAU PUIG
“Estic content d’haver trobat un actor com l’Arnau Puig, que aquí explota”, diu Flotats. Puig, que fins ara se l’ha pogut veure a obres com Vània, Stockmann (Les Antonietes), Estripar la Terra (La Padrina) o Somni americà (Teatre Lliure), ha explicat per la seva part que cada assaig ha estat “una lliçó de teatre” i que ara afronta “el repte a cada funció de ser digne de compartir escena amb Flotats”. Però aquest duel de lloances el guanya finalment el director, que explica que Arnau Puig li va provocar un efecte similar al de Gérard Depardieu al càsting de l’obra Early Morning (1970, Festival d’Avinyó). “El director, Georges Wilson, va decidir no agafar-lo, però jo vaig quedar fascinat i poc després va començar la seva carrera meteòrica”, explica. “Amb l’Arnau em va passar una cosa similar. Ell donava les rèpliques a un altre actor al càsting del Joc de l’amor i de l’atzar al TNC i vaig dir: aquest noi apunteu-lo, el vull per una altra cosa”. El fet de no jugar-s’hi res va anar al seu favor, però també “aquesta identitat que té dalt l’escenari, una evidència que no es pot discutir. Estem davant d’un futur molt bon actor”, sentencia Flotats.
Text: Mercè Rubià / Fotografies: Teatre Lliure
