‘Falaise’. Circ al penya-segat

Neus Molina Alfonso

De les cavernes fosques emergeixen els cossos. Del blanc i el negre, cap a l’abisme, el penya-segat. Falaise, la nova proposta de Baró d’Evel, sembla ressorgir de la gènesi primerenca, de l’1+1, del yin i el yang de . “Falaise és la segona entrega del díptic Sur la falaise, però sense ser-ne realment la continuació. Més aviat el contrari; el guant s’ha capgirat”, explica Barbara Métais-Chastanier, la dramaturga.

Falaise (penya-segat o precipici en francès) recupera els colors primaris que tornen a tenyir l’escenari i els vestits dels intèrprets, uns artistes que protagonitzen una mena de ritual o cerimònia en moviment que troba la seva força en la unitat d’un grup impulsat per una mateixa energia. El bicromatisme és clau per entendre una companyia de circ que fa temps que costa de definir. “A França el que fem s’anomena indisciplina”, comenta Blai Mateu. Baró d’Evel va començar la seva història ara fa vint anys amb Camille Decourtye i el mateix Mateu, fill de Tortell Poltrona. Quinze muntatges han situat aquest projecte de circ francocatalà com un dels més bells i fascinants del panorama circense mundial. Acrobàcia, dansa, performance i fins i tot òpera conviuen en els seus muntatges amb animals-intèrprets, des del desaparegut cavall Bonito de Bèsties al corb Gus de . Per Decourtye, acròbata criada entre cavalls, “la generació d’espais on les persones i les bèsties col·laborin és una de les possibles solucions en un món que cada cop té menys sentit”.

Però si a parlaven de l’aquí i l’ara, a Falaise s’aventuren en l’abisme. “Hem travessat a l’altra banda del mur, a l’altra banda del món. Aquesta vida formiguejant que desborda les parets”, relata Métais-Chastanier. Un món orquestrat on els d’Evel recuperen la troupe: més amics i més animal. Als intèrprets de Bèsties s’hi sumen Oriol Pla, Maria Muñoz i Pep Ramis, integrants de la companyia de dansa Mal Pelo. En un espai que ja no és un quadrilàter, els artistes evolucionen, pugen, cauen i llisquen mentre el cavall i els ocells es mouen lliurement per l’escena. Es tracta de la constitució d’una societat primerenca, després de l’iniciàtic de, cada cop més oberts al nou món. La seqüència següent on tot sembla suspès.

Prop del penya-segat. Circ metafòric i allunyat del repic de tambors i del “més difícil, encara” del circ tradicional. Circ en estat pur.

Més informació, imatges i entrades a:

Escrit per

Periodista, professora i investigadora del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la Universitat Autònoma de Barcelona i docent en el Grau en Estudis Socioculturals de Gènere. Ha treballat com a cap de premsa en festivals de teatre i cinema i com a redactora a agències de notícies i col·laboradora en diferents mitjans de comunicació de Barcelona i Madrid.

Articles relacionats
Les millors obres de teatre familiar de Barcelona

Les millors obres de teatre familiar de Barcelona

L’escena de teatre infantil i familiar de Barcelona té una llarga tradició: aprofita-la, treu-los de casa i porta’ls a un dels molts espais culturals que programen espectacles per a diferents […]

‘Rara avis’: Reivindicant la diferència

‘Rara avis’: Reivindicant la diferència

Ombres, llums, màscares, audiovisuals i una banda sonora molt potent. El Circ d’Hivern de l’Ateneu Popular 9 Barris canvia com un mitjó respecte a la proposta de l’any passat i […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!