Nathan Freudenthal Leopold i Richard Albert Loeb han passat a la història com a Leopold i Loeb, els dos estudiants de la Universitat de Chicago que van segrestar i assassinar Robert “Bobby” Franks, de només 14 anys, el 1924. El mòbil no tenia res a veure amb motius econòmics o sentimentals: volien demostrar una intel·ligència superior a la de la resta, volien aconseguir un “crim perfecte”.
El 2006 aquesta història pujava als escenaris de l’Off Broadway amb llibret i música del dramaturg nord-americà Stephen Dolginoff i iniciava el seu viatge imparable per països com Alemanya, Gran Bretanya, el Canadà, Japó o Austràlia amb noves produccions. Ara, després fer temporada a Madrid, arriba a Barcelona la primera adaptació al castellà d’aquest Trhill me, realitzada per Pedro Víllora i l’actor Alejandro de los Santos (El Rey Leon, Mamma mia!, Fama), que interpreta el paper de Nathan Leopold. L’acompanyen David Tortosa com a Richard Loeb i el pianista Aitor Arozamena, alhora director musical del muntatge.
UNA RELACIÓ OBSESSIVA
Quan Leopold i Loeb van cometre l’assassinat tenien només 18 i 19 anys, però abans ja havien iniciat una espiral de delictes que havia començat amb petits robatoris i havia anat prenent força amb incendis provocats. Però cap dels seus delictes tenia cobertura mediàtica i van decidir planejar “el crim perfecte”.
Tots dos provenien de famílies molt adinerades, tenien una brillant carrera acadèmica i estaven obsessionats amb el concepte de “superhomes” de Friedrich Nietzsche. Leopold escrivia: “un superhome està, degut a certes qualitats inherents a ell, exempt de les lleis ordinàries que governen els homes. No és responsable de res del que faci”. Una creença de superioritat que es va unir a una relació obsessiva i dependència entre ambdós joves fins al punt que “Leopold es comprometia a seguir Loeb en els seus crims a canvi que l’altre faci el mateix amb els seus vicis sexuals”, segons explica el director de l’obra, José Luis Sixto.
Leopold i Loeb van aconseguir evitar la pena de mort, però no la cadena perpètua. El seu cas no només va tenir una enorme repercussió mediàtica als anys 20, sinó que s’ha convertit en un dels casos més estudiats per la criminologia internacional. A més, la seva història s’ha traslladat en nombrosos llibres i pel·lícules.
